El corriol camanegre
Charadrius alexandrinus
Un supervivent a les nostres platges
El corriol camanegre és un ocell protegit d’uns 40 grams de pes, que habita a les nostres platges, aiguamolls i llacunes salades. Parlem d’aquesta espècie perquè és representativa en compartir moltes de les amenaces que pateix la biodiversitat de les nostres costes i aiguamolls.
És limícola, és a dir, sol viure prop del llim o llot, i s’alimenta d’insectes, crustacis i mol·luscos soterrats. Es diferencia d’altres espècies de corriols pel color fosc de les seues potes.
Hàbitat i nidificació
Té una gran distribució geogràfica que abasta zones del nord d’Àfrica, d’Europa i d’Àsia, des dels 10˚ fins als 55˚ de latitud. Algunes poblacions són migratòries i sovint hivernen a l’Àfrica, mentre que unes altres no migren.
En concret, a la província de València podem veure’l durant tot l’any a les platges on queden dunes. Es considera una espècie vulnerable, i a penes se’n comptabilitzen 250 parelles a la Comunitat Valenciana. El període de nidificació és de març a juny i és característic perquè deixa els ous directament sobre l’arena o en llocs exposats o amb un grau de cobertura vegetal escassa o variable. Aquest fet els fa molt vulnerables i en nombroses ocasions els pollets no arriben a nàixer. El Charadrius alexandrinus sovint representa un exemple de conciliació, ja que el mascle i la femella s’alternen per a incubar els ous durant 20-25 dies, però a causa de l’escassa probabilitat de supervivència de les cries molt sovint fan dues o tres postes, i el mascle s’encarrega dels pollets mentre la femella s’ocupa de fer noves postes per a garantir la continuïtat de l’espècie.
Descarrega’t la nostra guia sobre el corriol camanegre i l’ecosistema litoral
Coneix aquest ocell, els seus costums, el seu hàbitat, quan nidifica i per què és tan important protegir-lo.
Platges VALENCIANES on podem trobar-lo perquè tenen un sistema dunar més desenvolupat:
Amenaces
L’amenaça més important a la qual es veu sotmés aquest ocell és la pèrdua i l’alteració del seu hàbitat, per la construcció de cases a les zones de platja i d’aiguamolls, de manera que els seus indrets habituals de nidificació es veuen alterats. Això ha provocat els últims anys un descens considerable de la seua població a les nostres costes. La presència massiva de persones a la platja, el tràfec de mascotes, la pràctica d’esports aquàtics i la neteja mecanitzada en època de cria són altres aspectes que els influeixen negativament.
És possible consultar l’informe de seguiment de les poblacions nidificants de corriol camanegre a la Comunitat Valenciana de l’any 2020 en l’enllaç següent, on es pot apreciar com les parelles censades a penes han variat en l’últim any, 259 el 2020 davant les 263 del 2019.
Exemplar de corriol camanegre en l’arena de la platja.
Senyalització d’àrea de nidificació i delimitació amb palissades.
Gestió
Conscients d’aquest problema, s’està actuant per a revertir aquesta situació des de diversos fronts com la col·locació de tanques de protecció que delimiten l’accés a les dunes, restriccions en algunes platges en la neteja mecànica en època de nidificació i campanyes de divulgació perquè tots i totes coneguem i valorem aquest ocellet.
Curiositats
Es va elegir Ocell de l’Any 2019 per votació popular, organitzada per SEO/BirdLife, i gràcies a aquest fet cada vegada més persones coneixen aquest ocell i és factible una major conscienciació de la seua situació.
A les zones de costa s’alimenta principalment de crustacis, cucs i mol·luscos. També de puces de mar, que captura quan es retiren les ones i corre veloçment sobre l’arena amb el cos mig ajupit, un gest molt característic d’aquest corriol. Tanmateix, a les zones d’interior s’alimenta d’insectes adults, larves d’escarabats, mosques, formigues i invertebrats.
Resulta curiosa també la seua coloració, són característics el bec i les potes tant en mascles com en femelles i el plomatge és dimòrfic quan són adults (diferent en mascles i femelles). Per exemple, durant l’època de cria, els mascles tenen una barra negra horitzontal al cap i dues bandes fosques als costats, mentre que les femelles no presenten aquestes taques i tenen un to més pàl·lid en general.
Com podem ajudar-lo en la seua recuperació?
- Accedint a la platja pels llocs habilitats.
- No deixant les mascotes soltes a la platja.
- Mantenint la platja i els entorns naturals nets.
- Gaudint de l’entorn amb cura i respecte.
- Coneixent-lo millor i participant en iniciatives dels municipis costaners que efectuen accions de conservació i vigilància de les dunes.