El sistema dunar

Molt més que muntanyes d’arena!

Les dunes litorals són molt més que muntanyes d’arena que s’estenen al llarg de la línia de costa, són un important ecosistema que es mou, que alberga una gran biodiversitat i constitueix un paisatge de gran valor, que hem de protegir.

Les espècies de fauna i flora dunar estan adaptades a unes condicions ambientals extremes (escassedat d’aigua dolça i de nutrients, gran mobilitat del substrat, concentració de sals, etc.).

Però… com es formen les dunes?

La formació de les dunes comença quan l’arena transportada pel vent frega amb una planta, rizoma, llavor que està germinant…, de manera que s’intercepten els grans i comença el depòsit d’arena en aquest punt. També es troben grans d’origen calcari, producte de l’erosió de petxines i de mol·luscos marins.

L’augment progressiu de la quantitat de sediment dipositat forma xicotets monticles que creixen a mesura que creix la planta.

Tipus de dunes

Les plantes són elements fixadors de dunes; no obstant això, les dures condicions del medi a les quals estan sotmeses les més pròximes a la mar (vent, salinitat, disponibilitat d’aigua, pobresa de nutrients…) limita el nombre d’espècies que les habita.

Conforme ens allunyem de la mar, les condicions ambientals es fan menys extremes: la intensitat del vent, l’aerosol salí (sal marina dispersa en l’aire) i la mobilitat del substrat es redueixen, i això és aprofitat per un major nombre d’espècies. Podem observar aquest gradient ambiental en la distribució de la flora, que augmenta en quantitat i diversitat segons ens allunyem de la vora.

Hi ha classificacions diverses. La que es relaciona tot seguit està basada en les associacions vegetals que es donen segons la geomorfologia de la zona (classificació morfoecològica).

Classificació de les dunes.

1.-Dunes embrionàries o primàries

Es localitzen en la part alta de la platja, a l’abast de les ones, en transició al sistema dunar desenvolupat. Són de port escàs, ja que el vent afecta l’estabilitat de l’arena. Tenen escassa cobertura vegetal.

En la part més exposada a la mar, es desenvolupa una vegetació halonitròfila, sobre les deixalles marines, amb espècies com l’eruga de mar o rave de mar (Cakile maritima) i la barrella punxosa (Salsola kali).

Més allunyades de la mar, s’assenten plantes com la gramínia Elymus farctus, que inicia el procés de retenció d’arena terra endins.

La fauna és també escassa. Escarabats com la Cicindela trisignata busquen les seues preses entre la vegetació. També hi trobem ocells marins com ara les gavines.

2.- Dunes mòbils amb Ammophila arenaria

A una certa distància de la costa, el balanç entre la velocitat del vent i la força de la gravetat o el fregament dels grans d’arena entre sí és l’adequat perquè es produïsquen aquestes acumulacions d’arena, i així es forma el primer relleu arenós continu d’importància ―primer cordó dunar o foredune― format per monticles mòbils d’arena que tenen una gran altura.

Ací comença a donar-se també una acumulació incipient de matèria orgànica i augmenta la diversitat florística: campaneta de mar (Pancratium maritimum), (Otanthus maritimus) , trèvol de platja (Medicago marina) , card marí (Eryngium maritimum) entre altres, i destaca com a espècie dominant el borró (Ammophila arenaria), gramínia estolonífera de port mitjà.

Entre la fauna destaquen insectes, especialment coleòpters com el caràbid (Scarites gigas) o la cicindela (Cicindela flexurosa). Entre els vertebrats apareixen rèptils com la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus) i aus que visiten la duna ocasionalment i que la utilitzen com a descansador o aguaitador.

3.- Dunes fixes amb gespes

En els cordons dunars situats darrere de les dunes mòbils amb Ammophila arenaria, el vent bufa amb menys intensitat, cosa que facilita l’acumulació d’arena i matèria orgànica. Això permet un desenvolupament edàfic incipient i una cobertura vegetal més contínua, i en tot cas és una vegetació de port baix, que evoluciona cap a una altra de major alçada i maduresa per l’encara influència marina i la pobresa del sòl. Ocupen una posició intermèdia entre les dunes mòbils i les formacions llenyoses més madures, matolls o boscos. Destaca la (Crucianella maritima) al costat d’altres mates xicotetes com (Helichrysum stoechas), (Teucrium dunense)…

En aquests cordons dunars, que són paral·lels a la costa, hi ha un gran gradient ambiental concentrat en poc espai (variabilitat en el pH, salinitat, humitat, matèria orgànica, nutrients), i això permet una major diversitat vegetal, en la qual destaquen, segons les condicions del medi, unes associacions de plantes o altres.

Els clars es poden veure colonitzats per pasturatges efímers de diversa composició. Aquests poden trobar-se en quasi tot el sistema dunar, però estan més representats en les dunes fixes. Solen ser formacions herbàcies de pocs centímetres d’alçada, que es desenvolupen en la primavera i compleixen el seu cicle abans de l’estiu. Entre les espècies més característiques en el Mediterrani destaquen la violeta de mar (Malcolmia littorea) i plantes del gènere Brachypodium.

Fauna: són freqüents els insectes d’ambients secs, com els ortòpters Truxalis nasuta i Calliptamus barbarus, i l’escarabat caràbid Steropus globosus. En aquests ambients són també abundants els rèptils, entre els quals destaca l’escurçó ibèric (Vipera latasti).

La fauna és compartida amb la resta del mosaic d’hàbitats dunars. Els insectes de l’ordre dels coleòpters i les aus són els grups més destacats.

4.- Depressions interdunars o mallades

Aquestes depressions separen els successius cordons dunars. La topografia ondulada dels sistemes dunars permet que, en aquestes zones, el nivell de l’aigua subterrània varie entre alguns metres i uns pocs centímetres, afavorint una major variabilitat en la vegetació, en un medi ja per sí mateix complex.

En el mediterrani és possible trobar formacions llenyoses com esbarzer (Rubus ulmifolius) , baladre (Nerium oleander) o espècies de Tamarix, com també jonqueres i pastures humides amb jonc boval (Scirpus holoschoenus), jonc marí (Juncus acutus), cua de cavall (Equisetum ramosissimum), (Erianthus ravennae), etc.

La fauna és rica, amb una comunitat d’insectes diversa (odonats, coleòpters i dípters aquàtics, etc.) i aus de medis humits com la garsa real (Ardea cinerea). Poden representar un recurs hídric important per a la fauna dels ecosistemes adjacents al sistema dunar (matolls i boscos).

5.- Dunes estabilitzades

Estan situades en la banda més interna del sistema dunar, amb un microclima més favorable (menor influència de l’esprai marí). Són dunes totalment fixes, amb sòls estructurats i estabilitzats, amb vegetació densa i diversa.

La vegetació evoluciona fins a boscos, i els pins són els arbres costaners més característics, en concret, en el mediterrani, el pi blanc (Pinus halepensis) i a vegades també el pinastre (Pinus pinaster) i el pi pinyer (Pinus pinea). Són molt importants també nombroses espècies de matoll elevat que formen el sotabosc com el llentiscle (Pistacia lentiscus) i l’aladern (Rhamnus alaternus).

Quant a la fauna, algunes espècies típiques de les pinedes de dunes són la serp verda (Malpolon monspessulanus) i la gineta (Genetta genetta).

Sistema dunar. Playa de Rapdells, Oliva.

Per què són tan importants les dunes?

Hi ha moltes raons, entre elles les següents:

Són una reserva d’arena per a la pròpia regeneració natural de les platges. Els vents dominants a les zones costaneres tenen un circuit de moviment natural de les arenes, cap a l’interior en uns casos i cap a la platja en uns altres.
D’aquesta manera, les platges són més estretes després dels temporals, la major part de l’arena de la platja queda sota l’aigua, i més amples quan han estat exposades un cert temps a un onatge més suau; en aquest cas l’arena ha emergit i disposa, per tant, de major superfície en sec per als banyistes i els usuaris de la platja.

Són elements del paisatge d’un valor ecològic enorme. Les dunes constitueixen la zona de transició natural entre la línia de costa i els espais d’aiguamolls rics en biodiversitat i vitals per a la bona salut del planeta a nivell global, serveixen de barrera protectora de la costa, frenen l’avanç dels onatges i eviten inundacions costaneres.

Posseeixen una riquesa de fauna i de vegetació exclusiva d’aquestes àrees de trànsit entre aigües salades i semidolces o dolces. Singularitzen les costes del nostre país, on creixen espècies endèmiques protegides per la Directiva Hàbitat de la Unió Europea (UE).

Canvi climàtic i dunes

Com s’ha comentat, les dunes exerceixen de barrera de protecció davant de temporals marins i de la inundació. Aquest paper de les dunes i els cordons litorals és, si més no, més important ara davant els desafiaments del canvi climàtic, les afeccions del qual es preveuen importants, especialment al litoral mediterrani, que es caracteritza precisament per la pujada del nivell mitjà de la mar i per la major freqüència de temporals forts.

Conservar i restaurar les dunes

La pressió humana ha incrementat la vulnerabilitat dels ecosistemes costaners de manera molt significativa.

La desaparició de les dunes (la construcció, la menor aportació sedimentològica dels rius…) significa la pèrdua d’un recurs importantíssim per a la conservació de la costa, la pervivència de les platges d’arena, la biodiversitat, els serveis ambientals, l’economia, la salut i l’oci de la ciutadania.

Conservar les dunes que hi ha i regenerar aquelles en regressió o mal conservades és importantíssim per a intentar protegir la costa i minimitzar els efectes del canvi climàtic.

Conservar les dunes. La teua actitud compta

Evita trepitjar-les. Utilitza els accessos habilitats per al pas i evita l’accés a les dunes de les teues mascotes.
Valora i protegeix les espècies que habiten aquest ecosistema. Recorda que la vegetació és fonamental per a la formació i el desenvolupament del sistema dunar.
Diposita els residus que generes en les papereres i els contenidors específics, situats a les platges o als voltants.
Respecta i gaudeix de l’entorn.

I en les pròximes vacances… fes-te una foto en les dunes i comparteix-la amb nosaltres… però sense xafar-les!

Esperem que hages aprés una miqueta més sobre els sistemes dunars i l’ecosistema litoral mediterrani, i que sigues conscient del paradís que tenim tan a prop de nosaltres.

Conéixer-lo, conservar-lo,… segur que ara en passar per la platja ho veuràs tot d’una forma diferent. Si és així, fes-te una foto al costat de les dunes i al tornar a l’escola després de vacances demana al teu professor que la compartisca amb nosaltres, escrivint a: ecosistemalitoral@dival.es

Les fotos més xules les pujarem a les nostres xarxes socials amb el hastag #ecosistema_litoral. Perquè… vivim en un paradís!

Descarrega’t la nostra guia sobre ELS SISTEMES DUNARS

Descobreix la importància d’aquest ecosistema al Mediterrani.

DESCARREGAR