La posidònia
Posidonia oceanica
(Posidó, déu del mar).
El seu nom procedeix de Posidó, el déu grec dels mars. La Posidonia oceanica és una planta marina (no una alga, ja que té la seua pròpia tija, arrel, flor i fulla) que viu únicament al Mediterrani i que forma grans praderies en els fons arenosos pròxims a la costa, encara que també podem trobar-les en fons rocosos. Per al seu desenvolupament necessita aigües de bona qualitat, netes, transparents i ben oxigenades. Així, la profunditat màxima a la qual la podem trobar està en funció de la transparència de les aigües.
Com són?
Distingim diverses parts: fulles, arrels, tiges, flors, fruits i llavors.
- Les fulles de posidònia són allargades i cintades. Creixen en l’extrem dels rizomes en grups de 4 a 8, i formen un feix. Les fulles tenen un pecíol de color blanquinós que es queda adherit al rizoma quan cauen les fulles.
Com en totes les plantes superiors, les fulles fan la fotosíntesi.
- Tiges, rizomes i arrels. La Posidonia oceanica presenta tiges o rizomes que creixen sobre el fons, d’on ixen rizomes verticals. Tenen, per tant, creixement horitzontal i vertical.
- Flors. Apareixen a la tardor, encara que no floreixen tots els anys. Són poc cridaneres i s’agrupen en inflorescències.
- Fruits i llavors: els fruits de la posidònia tenen una sola llavor. Es produeixen a la primavera i s’obrin en madurar la llavor.
Diferents parts d’una planta de posidònia.
Què són els arribatges?
La posidònia està present tot l’any. A la tardor renoven les fulles que suren a la deriva fins a arribar a la vora, i formar-hi arribatges. Els arribatges són per tant restes de posidònia.
Els arribatges no s’han de considerar com a fem, ja que juguen un paper ambiental important protegint les nostres platges. Si proves d’observar-los de prop t’adonaràs que no taquen, ni tallen, ni piquen, ni punxen… són inofensius, i trobar-los s’ha de considerar com una fortuna, un indicador del bon estat ambiental de les nostres platges.
I què són les boletes que trobem sovint a les nostres platges?
També són restes de posidònia, són fibres procedents d’aquesta planta que a causa de l’erosió i el vaivé produït per les ones van prenent aquesta forma esfèrica i amb el temps són arrossegades fins a l’arena seca.
Com es forma una prada?
Com hem vist en parlar dels rizomes, aquesta planta té dos tipus de creixement:
- Creixement horitzontal: li permet colonitzar el substrat.
- Creixement vertical: evita que quede enterrada.
Amb el creixement horitzontal s’ancoren al substrat (amb les arrels lignificades de fins a 15 cm de llarg). Amb el creixement vertical augmenten l’alçària i eviten l’enterrament per la contínua sedimentació. Els dos tipus de creixement donen lloc a la denominada «mata», una formació en terrassa que consisteix en un entramat d’estrats de rizomes, arrels i sediments atrapats. D’aquesta manera, les posidònies colonitzen un entorn que difícilment podrien ocupar les algues a causa de la falta d’arrels.
Les praderies de posidònia constitueixen l’etapa més madura de la successió del fons marí. El creixement de la posidònia és molt lent, per tant les regressions de les seues praderies són molt preocupants.
Valor incalculable
La posidònia té una gran importància per a l’ecosistema.
1.- És l’hàbitat de moltes espècies (declarada HÀBITAT D’INTERÉS PRIORITARI).
Aquestes praderies alberguen una gran biodiversitat. Sobre les seues fulles i rizomes s’instal·len una gran quantitat d’espècies que alhora serveixen d’aliment a unes altres espècies. Les seues fulles llargues també afavoreixen l’assentament d’organismes sèssils, serveixen com a zona de reproducció i cria de nombroses espècies.
És refugi de moltes altres espècies contra els predadors. Si l’observem amb deteniment ens sorprendrà la diversitat d’animals i vegetals que podem trobar-hi:
Peixos:
Déntol (Dentex dentex), orada (Sparus aurata), salpa (Sarpa salpa), diferents espècies de sards (Diplodus sp.) i serrans (Serranus spp.), donzella (Coris julis), anfós bord (Epinephelus costae), cavallets marins (Hippocampus sp).
Crustacis:
Gambeta (Hippolyte inermis) i diversos tipus de crancs.
Equinoderms: Diverses espècies d’estreles, l’estrela de mar roja (Echinaster sepositus), holotúries o cogombres de mar (Holothuria tubulosa) i eriçons de mar (Paracentrotus lividus i Sphaerechinus granularis).
Mol·luscos: Es troba una gran varietat de gasteròpodes i cefalòpodes com la sépia (Sépia officinalis) i el polp (Octopus vulgaris). També podem trobar la nacra (Pinna nobilis), un mol·lusc bivalve protegit i que pot arribar a tindre una bona grandària.
Anèl·lids:
Espirògraf (Spirographis spallanzanii).
També podem veure esponges, briozous i algues que viuen sobre les fulles o els rizomes.
2.- Protegeixen i conserven les platges.
- Les arrels i els rizomes afavoreixen la retenció i la fixació dels sediments.
- Les seues llargues i flexibles fulles redueixen la velocitat del corrent, disminueixen l’energia de les ones i per tant la força amb la qual aquestes arriben a la vora.
- Les restes de posidònia que es depositen a la platja atenuen la força de l’onatge i protegeixen la platja de l’erosió costanera, ja que eviten la pèrdua d’arena per efecte de l’onatge.
3.- Augmenten la transparència de l’aigua, ja que les seues fulles retenen les partícules en suspensió.
4.- Són grans aliades en la lluita contra el canvi climàtic.
Efectuen la fotosíntesi i per tant absorbeixen CO₂, el converteixen en carboni i l’emmagatzemem en la seua mateixa estructura. Així mateix, en aquest procés aporten gran quantitat d’oxigen.
Arribazones acumulados en las dunas de una playa.
Posidonia erosionada convertida en pequeñas bolas.
Quines són les seues principals amenaces?
Se sap que aquestes praderies s’han reduït a conseqüència de l’acció humana. En són molts els motius, entre ells la pesca d’arrossegament il·legal que arranca fulles i rizomes, la construcció de ports i esculleres, i els dragatges, que modifiquen la dinàmica litoral i provoquen terbolesa en l’aigua. També la contaminació, els fondeigs d’embarcacions, l’expansió d’espècies al·lòctones (d’altres països), com l’alga Caulerpa cylindracea, l’acidificació dels oceans i l’augment de la temperatura són unes altres amenaces.
Salvar les pradeRIEs de posidònia
Aquest és l’objectiu d’una gran quantitat de projectes i estudis que es duen a terme des de fa més d’una dècada. Actualment hi ha xarxes de vigilància i control de les praderies a les diferents comunitats autònomes, en les quals, a través d’estacions de mostreig, s’estima la densitat i cobertura de les praderies, el grau d’enterrament de les plantes, la densitat d’espècies de fauna d’aquests hàbitats, etc.
Recorda que preservar i regenerar aquest ecosistema es considera clau per a l’estabilitat de l’orografia costanera i de la vida que es desenvolupa en els fons litorals.
On trobar-la a la Comunitat Valenciana?
La Posidonia oceanica presenta una distribució desigual al litoral valencià, i té una major presència a la província d’Alacant en comparació amb les de València o Castelló.
A la província de València és possible bussejar entre aquestes praderies al Cap de Cullera, entre els municipis de Tavernes de la Valldigna i Oliva, com també en algunes àrees de Sagunt i Canet d’en Berenguer.
Recorda:
Aquesta espècie, endèmica del Mediterrani, constitueix un hàbitat molt important i està protegida per llei com a hàbitat prioritari.
- Llei de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres (BOE núm 74, de 28 de març de 1989).
- Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (BOE núm 130, de 28 de desembre de 1995).
- Directiva 92/43/CEE del Consell de la Unió Europea, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. En el seu annex I indica que les praderies de Posidonia oceanica amb caràcter prioritari han de ser objecte de protecció. A més, organismes d’àmbit mundial com la UNESCO i la Conferència de Seguretat i Cooperació Europea han expressat la necessitat de protegir aquesta fanerògama marina.
DESCARREGA’T LA NOSTRA GUIA SOBRE LA POSIDÒNIA MEDITERRÀNIA
Conèixer y protegir aquesta planta endémica del Mediterrani.