{"id":530,"date":"2021-05-05T09:41:20","date_gmt":"2021-05-05T07:41:20","guid":{"rendered":"https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/?page_id=530"},"modified":"2021-06-01T14:36:55","modified_gmt":"2021-06-01T12:36:55","slug":"el-sistema-dunar","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/index.php\/el-sistema-dunar\/","title":{"rendered":"El sistema dunar"},"content":{"rendered":"

[et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.6.1″ _module_preset=”default” custom_padding=”0px|||||”][et_pb_row _builder_version=”4.6.1″ _module_preset=”default” custom_padding=”||0px|||”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.1″ _module_preset=”default”][et_pb_text _builder_version=”4.6.1″ _module_preset=”default” header_font=”|700||on|||||” header_font_size=”45px” header_2_font=”|700||on|||||” header_2_font_size=”45px”]<\/p>\n

El sistema dunar
<\/span><\/h1>\n

[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=”1_2,1_2″ _builder_version=”4.6.1″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”1_2″ _builder_version=”4.6.1″ _module_preset=”default”][et_pb_text _builder_version=”4.6.1″ _module_preset=”default” header_2_text_color=”#91b3a9″ header_3_font=”|700||on|||||” header_3_text_color=”#91b3a9″]<\/p>\n

El sistema dunar<\/h3>\n

Molt m\u00e9s que muntanyes d\u2019arena!<\/strong><\/em><\/p>\n

Les dunes litorals s<\/span>\u00f3<\/span>n molt m<\/span>\u00e9<\/span>s que muntanyes d\u2019<\/span>arena que s\u2019<\/span>estenen al llarg de la l\u00ed<\/span>nia de costa, s<\/strong><\/span>\u00f3n un important ecosistema que es mou, que alberga una gran biodiversitat<\/strong><\/span> i constitueix un paisatge de gran valor, que hem de protegir. <\/span><\/p>\n

\u00a0Les esp\u00e8<\/span>cies de fauna i flora dunar estan adaptades a unes condicions ambientals extremes (escassedat d\u2019<\/span>aigua dol<\/span>\u00e7<\/span>a i de nutrients, gran mobilitat del substrat, concentraci<\/span>\u00f3 <\/span>de sals, etc.). <\/span><\/p>\n

Per\u00f2… com es formen les dunes?<\/h3>\n

La formaci\u00f3 <\/span>de les dunes comen<\/span>\u00e7<\/span>a quan l\u2019<\/span>arena transportada pel vent frega amb una planta, rizoma, llavor que est<\/span>\u00e0 <\/span>germinant\u2026<\/span>, de manera que s\u2019<\/span>intercepten els grans i comen<\/span>\u00e7<\/span>a el dep<\/span>\u00f2sit d\u2019<\/span>arena en aquest punt. Tamb<\/span>\u00e9 <\/span>es troben grans d\u2019origen calcari, producte de l\u2019<\/span>erosi<\/span>\u00f3 de petxines i de mol<\/span>\u00b7<\/span>luscos marins. <\/span><\/p>\n

\u00a0L\u2019<\/span>augment progressiu de la quantitat de sediment dipositat forma xicotets monticles que creixen a mesura que creix la planta. <\/span><\/p>\n

Tipus de dunes<\/h3>\n

Les plantes s\u00f3n elements fixadors de dunes; no obstant aix\u00f2, les dures condicions del medi a les quals estan sotmeses les m\u00e9s pr\u00f2ximes a la mar (vent, salinitat, disponibilitat d\u2019aigua, pobresa de nutrients…) limita el nombre d\u2019esp\u00e8cies que les habita.<\/p>\n

Conforme ens allunyem de la mar, les condicions ambientals es fan menys extremes: la intensitat del vent, l\u2019aerosol sal\u00ed (sal<\/strong> marina dispersa en l\u2019aire) i la mobilitat del substrat es redueixen, i aix\u00f2 \u00e9s aprofitat per un major nombre d\u2019esp\u00e8cies. Podem observar aquest gradient ambiental en la distribuci\u00f3 de la flora, que augmenta en quantitat i diversitat segons ens allunyem de la vora.<\/p>\n

Hi ha classificacions diverses. La que es relaciona tot seguit est\u00e0 basada en les associacions vegetals que es donen segons la geomorfologia de la zona (classificaci\u00f3 morfoecol\u00f2gica).<\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

[\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=”1_2″ _builder_version=”4.6.1″ _module_preset=”default”][et_pb_image src=”https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/dunes.jpg” title_text=”dunes” align=”right” _builder_version=”4.6.1″ _module_preset=”default” max_width=”90%”][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ fullwidth=”on” _builder_version=”4.6.1″ _module_preset=”default”][et_pb_fullwidth_image src=”https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/dibujo_dunas_valenciano-01-01.png” title_text=”dibuix_dunes_vl” _builder_version=”4.6.1″ _module_preset=”default”][\/et_pb_fullwidth_image][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.6.1″ _module_preset=”default” custom_padding=”0px|||||”][et_pb_row _builder_version=”4.6.1″ _module_preset=”default” custom_padding=”20px|||0px||”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.1″ _module_preset=”default”][et_pb_text _builder_version=”4.6.1″ _module_preset=”default” text_text_color=”#92c4c9″]<\/p>\n

Classificaci\u00f3 de les dunes.<\/p>\n

[\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.6.1″ _module_preset=”default” text_orientation=”justified”]<\/p>\n

1.-Dunes embrion\u00e0ries o prim\u00e0ries<\/strong><\/span><\/h4>\n

Es localitzen en la part alta de la platja, a l\u2019<\/span>abast de les ones, en transici<\/span>\u00f3 <\/span>al sistema dunar desenvolupat. S<\/span>\u00f3<\/span>n de port esc\u00e0<\/span>s, ja que el vent afecta l\u2019estabilitat de l\u2019<\/span>arena. Tenen <\/span>escassa cobertura vegetal<\/strong>.<\/span><\/p>\n

En la part m<\/span>\u00e9<\/span>s exposada a la mar, es desenvolupa una vegetaci\u00f3 halonitr<\/span>\u00f2<\/span>fila, sobre les deixalles marines, amb esp<\/span>\u00e8<\/span>cies com<\/em><\/strong><\/span> l\u2019eruga de mar o rave de mar (Cakile maritima<\/em><\/strong>)<\/em> <\/em><\/strong>i <\/span>la barrella punxosa (Salsola kali<\/em><\/strong>)<\/em>. <\/span><\/p>\n

M<\/span>\u00e9s allunyades de la mar, s\u2019<\/span>assenten plantes com la gram\u00ednia <\/span>Elymus farctus<\/em><\/strong><\/span>, que inicia el proc<\/span>\u00e9<\/span>s de retenci\u00f3 d\u2019<\/span>arena terra endins.<\/span><\/p>\n

La <\/span>fauna<\/strong><\/span> \u00e9<\/span>s tamb<\/span>\u00e9 <\/span>escassa. Escarabats com<\/span> la Cicindela trisignata<\/em><\/strong><\/span> busquen les seues preses entre la vegetaci\u00f3. Tamb<\/span>\u00e9 <\/span>hi trobem ocells marins com ara les gavines.<\/span><\/p>\n

2.- Dunes m\u00f2bils amb Ammophila arenaria<\/em> <\/span><\/strong><\/h4>\n

A una certa dist<\/span>\u00e0<\/span>ncia de la costa, el balan\u00e7 <\/span>entre la velocitat del vent i la for<\/span>\u00e7<\/span>a de la gravetat o el fregament dels grans d\u2019<\/span>arena entre s\u00ed <\/span>\u00e9s l\u2019<\/span>adequat perqu<\/span>\u00e8 <\/span>es produ<\/span>\u00ef<\/span>squen aquestes acumulacions d\u2019<\/span>arena, i aix\u00ed <\/span>es forma el primer relleu aren\u00f3<\/span>s continu d\u2019<\/span>import<\/span>\u00e0<\/span>ncia \u2015<\/span>primer cord\u00f3 dunar<\/strong><\/span> o <\/span>foredune<\/em>\u2015 <\/span>format per monticles m<\/span>\u00f2<\/span>bils d\u2019<\/span>arena que tenen una gran altura. <\/span><\/p>\n

Ac\u00ed <\/span>comen<\/span>\u00e7a a donar-se tamb<\/span>\u00e9 <\/span>una acumulaci\u00f3 <\/span>incipient de mat\u00e8<\/span>ria org<\/span>\u00e0nica i augmenta la diversitat flor\u00ed<\/span>stica:<\/span> <\/em><\/span>campaneta de mar (Pancratium maritimum<\/em><\/strong>)<\/em>, (<\/span>Otanthus maritimus<\/em><\/strong>)<\/em> <\/em><\/strong>, tr\u00e8vol de platja (<\/span>Medicago marina)<\/em><\/strong> <\/span>, card mar\u00ed (<\/span>Eryngium maritimum<\/em><\/strong>)<\/em>\u00a0<\/span> entre altres, i destaca com a esp<\/span>\u00e8cie dominant el borr\u00f3 (<\/span>Ammophila arenaria<\/em><\/strong>)<\/em><\/span>, gram\u00ed<\/span>nia estolon\u00ed<\/span>fera de port mitj<\/span>\u00e0.<\/span><\/p>\n

Entre la fauna destaquen insectes, especialment cole<\/span>\u00f2<\/span>pters com el car<\/span>\u00e0<\/span>bid (<\/span>Scarites gigas<\/em><\/strong>)<\/em><\/span> o la cicindela (Cicindela flexurosa<\/em><\/strong>)<\/em><\/span>. Entre els vertebrats apareixen r\u00e8<\/span>ptils com la sargantana cuallarga (<\/span>Psammodromus algirus<\/em><\/strong><\/span>) i aus que visiten la duna ocasionalment i que la utilitzen com a descansador o aguaitador.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

3.- Dunes fixes amb gespes <\/strong><\/span>
<\/span><\/p>\n

En els cordons dunars situats darrere de les dunes m<\/span>\u00f2<\/span>bils amb <\/span>Ammophila arenaria<\/em><\/strong>, el vent bufa amb menys intensitat, cosa que facilita l\u2019<\/span>acumulaci\u00f3 d\u2019arena i mat<\/span>\u00e8<\/span>ria org<\/span>\u00e0<\/span>nica. Aix<\/span>\u00f2 <\/span>permet un desenvolupament ed<\/span>\u00e0<\/span>fic incipient i una cobertura vegetal m<\/span>\u00e9<\/span>s cont\u00ednua, i en tot cas <\/span>\u00e9<\/span>s una vegetaci<\/span>\u00f3 <\/span>de port baix, que evoluciona cap a una altra de major al\u00e7<\/span>ada i maduresa per l\u2019<\/span>encara influ<\/span>\u00e8<\/span>ncia marina i la pobresa del s<\/span>\u00f2<\/span>l. Ocupen una posici\u00f3 interm<\/span>\u00e8dia entre les dunes m<\/span>\u00f2<\/span>bils <\/span>i les formacions llenyoses m<\/span>\u00e9<\/span>s madures, matolls o boscos. Destaca la (<\/span>Crucianella maritima)<\/em><\/strong> al costat d\u2019<\/span>altres mates xicotetes com (<\/span>Helichrysum stoechas<\/em><\/strong>)<\/em>, (<\/span>Teucrium dunense<\/em><\/strong>)<\/em>\u2026<\/span><\/p>\n

En aquests cordons dunars, que s\u00f3<\/span>n paral<\/span>\u00b7<\/span>lels a la costa, hi ha un gran gradient ambiental concentrat en poc espai (variabilitat en el pH, salinitat, humitat, mat<\/span>\u00e8<\/span>ria org<\/span>\u00e0<\/span>nica, nutrients), i aix<\/span>\u00f2 <\/span>permet una major diversitat vegetal, en la qual destaquen, segons les condicions del medi, unes associacions de plantes o altres.<\/span><\/p>\n

Els clars es poden veure colonitzats per pasturatges ef\u00ed<\/span>mers de diversa composici\u00f3<\/span>. Aquests poden trobar-se en quasi tot el sistema dunar, per<\/span>\u00f2 estan m<\/span>\u00e9s representats en les dunes fixes. Solen ser formacions herb\u00e0cies de pocs cent\u00ed<\/span>metres d\u2019al<\/span>\u00e7ada, que es desenvolupen en la primavera i compleixen el seu cicle abans de l\u2019<\/span>estiu. Entre les esp\u00e8<\/span>cies m<\/span>\u00e9<\/span>s caracter\u00ed<\/span>stiques en el Mediterrani destaquen la violeta de mar (<\/span>Malcolmia littorea<\/em><\/strong><\/span>) i plantes del g<\/span>\u00e8<\/span>nere Brachypodium<\/strong>.<\/span><\/p>\n

Fauna<\/strong><\/span>: s<\/span>\u00f3<\/span>n freq\u00fc<\/span>ents els insectes d\u2019<\/span>ambients secs, com els ort<\/span>\u00f2<\/span>pters <\/span>Truxalis nasuta<\/em><\/strong><\/span> i Calliptamus barbarus<\/em><\/strong>, i l\u2019<\/span>escarabat car<\/span>\u00e0<\/span>bid Steropus globosus<\/em><\/strong>.\u00a0<\/span>En aquests ambients s<\/span>\u00f3n tamb<\/span>\u00e9 <\/span>abundants els r<\/span>\u00e8ptils, entre els quals destaca l\u2019escur<\/span>\u00e7\u00f3 ib<\/span>\u00e8ric (<\/span>Vipera latasti<\/em><\/strong>).<\/span><\/p>\n

La fauna <\/span>\u00e9<\/span>s compartida amb la resta del mosaic d\u2019h<\/span>\u00e0bitats dunars. Els insectes de l\u2019ordre dels cole<\/span>\u00f2<\/span>pters i les aus s<\/span>\u00f3<\/span>n els grups m<\/span>\u00e9<\/span>s destacats.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

4.- Depressions interdunars o mallades<\/strong><\/span><\/h4>\n

Aquestes depressions separen els successius cordons dunars. La topografia ondulada dels sistemes dunars permet que, en aquestes zones, el nivell de l\u2019<\/span>aigua subterr<\/span>\u00e0<\/span>nia varie entre alguns metres i uns pocs cent\u00edmetres, afavorint una major variabilitat en la vegetaci<\/span>\u00f3<\/span>, en un medi ja per s\u00ed mateix complex.<\/span><\/p>\n

En el mediterrani <\/span>\u00e9<\/span>s possible trobar formacions llenyoses com esbarzer <\/span>(Rubus ulmifolius<\/em><\/strong>)<\/em> <\/em><\/strong>, baladre (<\/span>Nerium oleander<\/em><\/strong><\/span>) o esp<\/span>\u00e8cies de <\/span>Tamarix<\/em><\/strong><\/span>, com tamb<\/span>\u00e9 jonqueres i pastures humides amb jonc boval (<\/span>Scirpus holoschoenus<\/em><\/strong>), jonc mar\u00ed (Juncus acutus<\/em><\/strong><\/span>), cua de cavall (<\/span>Equisetum ramosissimum<\/em><\/strong>)<\/em><\/span>, (<\/em>Erianthus ravennae<\/em><\/strong>)<\/em><\/span>, etc. <\/span><\/p>\n

La <\/span>fauna<\/strong><\/span> \u00e9<\/span>s rica, amb una comunitat d\u2019<\/span>insectes diversa (odonats, cole<\/span>\u00f2pters i d\u00ed<\/span>pters aqu<\/span>\u00e0<\/span>tics, etc.) i aus de medis humits com la garsa real (Ardea cinerea<\/em><\/strong><\/span>). Poden representar un recurs h\u00ed<\/span>dric important per a la fauna dels ecosistemes adjacents al sistema dunar (matolls i boscos).<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

5.- Dunes estabilitzades<\/strong><\/span>
<\/span><\/p>\n

Estan situades en la banda m<\/span>\u00e9<\/span>s interna del sistema dunar, amb un microclima m<\/span>\u00e9<\/span>s favorable (menor influ<\/span>\u00e8<\/span>ncia de l\u2019esprai mar\u00ed). S<\/span>\u00f3<\/span>n dunes totalment fixes, amb s<\/span>\u00f2<\/span>ls estructurats i estabilitzats, amb vegetaci<\/strong><\/span>\u00f3 <\/strong><\/span>densa i diversa<\/strong>.<\/span><\/p>\n

La vegetaci<\/strong><\/span>\u00f3 <\/strong><\/span>evoluciona fins a boscos<\/strong><\/span>, i els pins s<\/span>\u00f3<\/span>n els arbres costaners m<\/span>\u00e9<\/span>s caracter\u00ed<\/span>stics, en concret, en el mediterrani, el pi blanc (<\/span>Pinus halepensis<\/em><\/strong><\/span>) i a vegades tamb<\/span>\u00e9 <\/span>el pinastre (<\/span>Pinus pinaster<\/em><\/strong><\/span>) i el pi pinyer (Pinus pinea<\/em><\/strong>). S<\/span>\u00f3<\/span>n molt importants tamb<\/span>\u00e9 nombroses esp\u00e8<\/span>cies de matoll elevat que formen el sotabosc com el llentiscle (<\/span>Pistacia lentiscus<\/em><\/strong>) i l\u2019<\/span>aladern (Rhamnus alaternus<\/em><\/strong>).<\/span><\/p>\n

Quant a la fauna, algunes esp\u00e8<\/span>cies t\u00ed<\/span>piques de les pinedes de dunes s<\/span>\u00f3n <\/span>la <\/span>serp verda (<\/span>Malpolon monspessulanus<\/em><\/strong>) <\/span>\u00a0i la <\/span>gineta <\/span>(<\/span>Genetta genetta<\/em><\/strong>)<\/em><\/span>.<\/em><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

[\/et_pb_text][et_pb_image src=”https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/playarapdells_imagen_olivaturisme.jpg” title_text=”playarapdells_imagen_olivaturisme” align=”center” force_fullwidth=”on” _builder_version=”4.6.1″ _module_preset=”default”][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=”4.6.1″ _module_preset=”default” text_text_color=”#92c4c9″]<\/p>\n

Sistema dunar. Playa de Rapdells, Oliva.<\/p>\n

[\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.6.1″ _module_preset=”default” header_3_font=”|||on|||||” header_3_text_color=”#91b3a9″]<\/p>\n

Per qu\u00e8 s\u00f3n tan importants les dunes?<\/strong><\/h3>\n

Hi ha moltes raons, entre elles les seg\u00fcents:<\/strong><\/p>\n