{"id":563,"date":"2021-05-06T11:59:30","date_gmt":"2021-05-06T09:59:30","guid":{"rendered":"https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/?page_id=563"},"modified":"2021-06-02T12:25:24","modified_gmt":"2021-06-02T10:25:24","slug":"inici","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/","title":{"rendered":"Inici"},"content":{"rendered":"<p>[et_pb_section fb_built=&#8221;1&#8243; module_id=&#8221;inicio&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; background_image=&#8221;http:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/portada.gif&#8221; min_height=&#8221;713px&#8221; min_height_tablet=&#8221;&#8221; min_height_phone=&#8221;&#8221; min_height_last_edited=&#8221;on|tablet&#8221; height=&#8221;634px&#8221; custom_padding=&#8221;0px||0px|0px||&#8221;][et_pb_row column_structure=&#8221;1_2,1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; custom_padding=&#8221;40px||0px|||&#8221;][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_image src=&#8221;https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/ecosistema-vl-1.png&#8221; alt=&#8221;El ecosistema litoral mediterraneo&#8221; title_text=&#8221;ecosistema-vl&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_image src=&#8221;http:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/chorli.png&#8221; title_text=&#8221;chorli&#8221; align=&#8221;right&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; transform_scale_tablet=&#8221;&#8221; transform_scale_phone=&#8221;&#8221; transform_scale_last_edited=&#8221;on|phone&#8221; transform_translate=&#8221;-289px|247px&#8221; transform_translate_tablet=&#8221;-8px|-24px&#8221; transform_translate_phone=&#8221;1px|57px&#8221; transform_translate_last_edited=&#8221;on|phone&#8221; transform_translate_linked=&#8221;off&#8221; transform_rotate_tablet=&#8221;&#8221; transform_rotate_phone=&#8221;&#8221; transform_rotate_last_edited=&#8221;on|phone&#8221; transform_skew_tablet=&#8221;&#8221; transform_skew_phone=&#8221;&#8221; transform_skew_last_edited=&#8221;on|phone&#8221; transform_origin_tablet=&#8221;&#8221; transform_origin_phone=&#8221;&#8221; transform_origin_last_edited=&#8221;on|phone&#8221; transform_styles_last_edited=&#8221;on|phone&#8221; max_height=&#8221;480px&#8221; custom_padding=&#8221;0px||0px|||&#8221; transform_styles_tablet=&#8221;&#8221; transform_styles_phone=&#8221;&#8221;][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=&#8221;1&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; custom_padding=&#8221;62px|||||&#8221;][et_pb_row column_structure=&#8221;1_4,1_2,1_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; custom_padding=&#8221;||0px|||&#8221;][et_pb_column type=&#8221;1_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_column][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; text_font=&#8221;|600|||||||&#8221; text_text_color=&#8221;#000000&#8243; text_font_size=&#8221;18px&#8221; text_line_height=&#8221;1.8em&#8221; text_orientation=&#8221;center&#8221; custom_padding=&#8221;0px|||||&#8221; locked=&#8221;off&#8221;]<\/p>\n<p><span style=\"font-size: x-large;\">El litoral valenci\u00e0 es caracteritza per la seua <strong>bellesa natural i paisatg\u00edstica<\/strong> i per una singularitat extraordin\u00e0ria, per\u00f2 al mateix temps per la seua <strong>fragilitat<\/strong>. <\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-size: x-large;\">\u00c9s un sistema complex, amb multitud d\u2019interaccions. En aquesta p\u00e0gina en veurem algunes: <\/span><\/p>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_divider color=&#8221;#b7b7b7&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; background_color=&#8221;rgba(0,0,0,0)&#8221; max_width=&#8221;5%&#8221; module_alignment=&#8221;center&#8221; border_color_all=&#8221;rgba(0,0,0,0)&#8221;][\/et_pb_divider][\/et_pb_column][et_pb_column type=&#8221;1_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=&#8221;1_2,1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_video src=&#8221;https:\/\/youtu.be\/h535RAy7oN4&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_video][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; text_font=&#8221;|700|||||||&#8221; text_text_color=&#8221;#000000&#8243; custom_margin=&#8221;||3px||false|false&#8221; custom_padding=&#8221;||10px|||&#8221;]<\/p>\n<p><em>Charadrius alexandrinus<\/em><\/p>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; header_2_font=&#8221;|600||on|||||&#8221; header_2_text_color=&#8221;#91b3a9&#8243; header_2_font_size=&#8221;20px&#8221; custom_margin=&#8221;0px||0px||false|false&#8221;]<\/p>\n<h2>VIVIM EN UN PARAD\u00cdS<\/h2>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_video src=&#8221;https:\/\/youtu.be\/JlAArWYizqc&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_video][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; text_font=&#8221;|700|||||||&#8221; text_text_color=&#8221;#000000&#8243; custom_margin=&#8221;||3px||false|false&#8221; custom_padding=&#8221;||10px|||&#8221;]<\/p>\n<p><em>Posidonia oceanica<\/em><\/p>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; header_2_font=&#8221;|600||on|||||&#8221; header_2_text_color=&#8221;#91b3a9&#8243; header_2_font_size=&#8221;20px&#8221; custom_margin=&#8221;0px||0px||false|false&#8221;]<\/p>\n<h2>LA POSID\u00d2NIA<\/h2>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=&#8221;1_2,1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_video src=&#8221;https:\/\/youtu.be\/xPMSE7RyMeE&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_video][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; text_font=&#8221;|700|||||||&#8221; text_text_color=&#8221;#000000&#8243; custom_margin=&#8221;||3px||false|false&#8221; custom_padding=&#8221;||10px|||&#8221;]<\/p>\n<p>Sistemes dunars<\/p>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; header_2_font=&#8221;|600||on|||||&#8221; header_2_text_color=&#8221;#91b3a9&#8243; header_2_font_size=&#8221;20px&#8221; custom_margin=&#8221;0px||0px||false|false&#8221;]<\/p>\n<h2>MUNTANYES D&#8217;ARENA<\/h2>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_video src=&#8221;https:\/\/youtu.be\/RXjIbcWuHGg&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_video][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; text_font=&#8221;|700|||||||&#8221; text_text_color=&#8221;#000000&#8243; custom_margin=&#8221;||3px||false|false&#8221; custom_padding=&#8221;||10px|||&#8221;]<\/p>\n<p>Mantindre les nostres platges netes<\/p>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; header_2_font=&#8221;|600||on|||||&#8221; header_2_text_color=&#8221;#91b3a9&#8243; header_2_font_size=&#8221;20px&#8221; custom_margin=&#8221;0px||0px||false|false&#8221; custom_padding=&#8221;||0px|||&#8221;]<\/p>\n<h2>LA NETEJA DE LES NOSTRES PLATGES<\/h2>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=&#8221;1&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; custom_padding=&#8221;||0px|||&#8221;][et_pb_row _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_column type=&#8221;4_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; header_2_font=&#8221;|700||on|||||&#8221; header_2_font_size=&#8221;45px&#8221;]<\/p>\n<h2>EL CORRIOL CAMANEGRE<\/h2>\n<p><strong><em>Charadrius alexandrinus<\/em><\/strong><\/p>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=&#8221;1_2,1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; custom_padding=&#8221;0px|||||&#8221;][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; header_2_text_color=&#8221;#91b3a9&#8243; header_3_font=&#8221;|700||on|||||&#8221; header_3_text_color=&#8221;#91b3a9&#8243; locked=&#8221;off&#8221;]<\/p>\n<h3><span>Un supervivent a les nostres platges<\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\">El corriol camanegre \u00e9s un ocell protegit d\u2019uns 40 grams de pes, que habita a les nostres platges, aiguamolls i llacunes salades. Parlem d\u2019aquesta esp\u00e8cie perqu\u00e8 \u00e9s representativa en compartir moltes de les amenaces que pateix la biodiversitat de les nostres costes i aiguamolls.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u00c9s lim\u00edcola, \u00e9s a dir, sol viure prop del llim o llot, i s\u2019alimenta d\u2019insectes, crustacis i mol\u00b7luscos soterrats. Es diferencia d\u2019altres esp\u00e8cies de corriols pel color fosc de les seues potes.<\/p>\n<h3>H\u00e0bitat i nidificaci\u00f3<\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\">T\u00e9 una gran distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica que abasta zones del nord d\u2019\u00c0frica, d\u2019Europa i d\u2019\u00c0sia, des dels 10\u02da fins als 55\u02da de latitud. Algunes poblacions s\u00f3n migrat\u00f2ries i sovint hivernen a l\u2019\u00c0frica, mentre que unes altres no migren.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En concret, a la prov\u00edncia de Val\u00e8ncia podem veure\u2019l durant tot l\u2019any a les platges on queden dunes. Es considera una esp\u00e8cie vulnerable, i a penes se\u2019n comptabilitzen 250 parelles a la Comunitat Valenciana. El per\u00edode de nidificaci\u00f3 \u00e9s de mar\u00e7 a juny i \u00e9s caracter\u00edstic perqu\u00e8 deixa els ous directament sobre l\u2019arena o en llocs exposats o amb un grau de cobertura vegetal escassa o variable. Aquest fet els fa molt vulnerables i en nombroses ocasions els pollets no arriben a n\u00e0ixer. El <strong><em>Charadrius alexandrinus<\/em><\/strong> sovint representa un exemple de conciliaci\u00f3, ja que el mascle i la femella s\u2019alternen per a incubar els ous durant 20-25 dies, per\u00f2 a causa de l\u2019escassa probabilitat de superviv\u00e8ncia de les cries molt sovint fan dues o tres postes, i el mascle s\u2019encarrega dels pollets mentre la femella s\u2019ocupa de fer noves postes per a garantir la continu\u00eftat de l\u2019esp\u00e8cie.<\/p>\n<p><strong><\/strong><\/p>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_image src=&#8221;https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/chorlitejo.jpg&#8221; title_text=&#8221;chorlitejo&#8221; align=&#8221;right&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; max_width=&#8221;90%&#8221;][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=&#8221;1&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; background_color=&#8221;#92c4c9&#8243; background_enable_image=&#8221;off&#8221; custom_padding=&#8221;0px||0px|||&#8221; locked=&#8221;off&#8221;][et_pb_row column_structure=&#8221;1_3,1_3,1_3&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_column type=&#8221;1_3&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_image src=&#8221;https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/guia_valenciano_imagen.jpg&#8221; title_text=&#8221;guia_valenciano_imagen&#8221; align=&#8221;right&#8221; align_tablet=&#8221;center&#8221; align_phone=&#8221;&#8221; align_last_edited=&#8221;on|tablet&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=&#8221;1_3&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; header_2_font=&#8221;|||on|||||&#8221; header_2_text_align=&#8221;left&#8221; header_2_text_color=&#8221;#ffffff&#8221;]<\/p>\n<h2>Descarrega\u2019t la nostra guia sobre el corriol camanegre i l\u2019ecosistema litoral<\/h2>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_divider color=&#8221;#b7b7b7&#8243; divider_weight=&#8221;3px&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; background_color=&#8221;rgba(0,0,0,0)&#8221; max_width=&#8221;16%&#8221; module_alignment=&#8221;center&#8221; border_color_all=&#8221;rgba(0,0,0,0)&#8221;][\/et_pb_divider][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; text_text_color=&#8221;#ffffff&#8221;]<\/p>\n<p>Coneix aquest ocell, els seus costums, el seu h\u00e0bitat, quan nidifica i per qu\u00e8 \u00e9s tan important protegir-lo.<\/p>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_button button_url=&#8221;https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/index.php\/guia-chorlitejo-va\/&#8221; url_new_window=&#8221;on&#8221; button_text=&#8221;DESCARREGAR&#8221; button_alignment=&#8221;center&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; custom_button=&#8221;on&#8221; button_text_size=&#8221;12px&#8221; button_text_color=&#8221;#ffffff&#8221; button_bg_color=&#8221;#bca17d&#8221; button_border_width=&#8221;0px&#8221; button_border_radius=&#8221;0px&#8221; button_use_icon=&#8221;off&#8221; background_layout=&#8221;dark&#8221; custom_padding=&#8221;10px|40px|10px|40px|false|false&#8221;][\/et_pb_button][\/et_pb_column][et_pb_column type=&#8221;1_3&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=&#8221;1&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; custom_padding=&#8221;0px||29px|||&#8221;][et_pb_row column_structure=&#8221;1_4,1_2,1_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; custom_margin=&#8221;1px|auto||auto||&#8221;][et_pb_column type=&#8221;1_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_column][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; header_2_font=&#8221;|600||on|||||&#8221; header_2_text_align=&#8221;center&#8221; header_2_text_color=&#8221;#000000&#8243; header_2_font_size=&#8221;20px&#8221; custom_margin=&#8221;50px||10px||false|false&#8221; locked=&#8221;off&#8221;]<\/p>\n<h2>Platges VALENCIANES on podem trobar-lo perqu\u00e8 tenen un sistema dunar m\u00e9s desenvolupat:<\/h2>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=&#8221;1_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=&#8221;1&#8243; fullwidth=&#8221;on&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; background_color=&#8221;#ccdcff&#8221;][et_pb_fullwidth_code raw_content_tablet=&#8221;&#8221; raw_content_phone=&#8221;<\/p>\n<div class=%22overlay%22>\n<iframe src=%22https:\/\/www.google.com\/maps\/d\/embed?mid=165DHvpSWIrYAv08qBHw-JP77pJ3i9_3D&#038;hl=es&#038;z=9&#038;ll=39.28532984535923%2C-0.0036008610644533423%22 class=%22mapa-maps%22 onClick=%22style.pointerEvents='none'%22 scrolling=%22no%22><\/iframe>\n<\/div>\n<p>&#8221; raw_content_last_edited=&#8221;on|phone&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; background_color=&#8221;#ccdcff&#8221; custom_margin=&#8221;|0px||||&#8221; custom_padding=&#8221;|0px||||&#8221;]<\/p>\n<div class=\"overlay\"><!-- [et_pb_line_break_holder] --><iframe src=\"https:\/\/www.google.com\/maps\/d\/embed?mid=165DHvpSWIrYAv08qBHw-JP77pJ3i9_3D&#038;hl=es&#038;z=9\" class=\"mapa-maps\" onClick=\"style.pointerEvents='none'\" scrolling=\"no\"><\/iframe><!-- [et_pb_line_break_holder] --><\/div>\n<p><!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] -->[\/et_pb_fullwidth_code][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=&#8221;1&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; custom_padding=&#8221;||0px|||&#8221; locked=&#8221;off&#8221;][et_pb_row _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_column type=&#8221;4_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; header_3_font=&#8221;|700||on|||||&#8221; header_3_text_color=&#8221;#91b3a9&#8243;]<\/p>\n<h3>Amenaces<\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\">\n<p>L\u2019amena\u00e7a m\u00e9s important a la qual es veu sotm\u00e9s aquest ocell \u00e9s la p\u00e8rdua i l\u2019alteraci\u00f3 del seu h\u00e0bitat, per la construcci\u00f3 de cases a les zones de platja i d\u2019aiguamolls, de manera que els seus indrets habituals de nidificaci\u00f3 es veuen alterats. Aix\u00f2 ha provocat els \u00faltims anys un descens considerable de la seua poblaci\u00f3 a les nostres costes. La pres\u00e8ncia massiva de persones a la platja, el tr\u00e0fec de mascotes, la pr\u00e0ctica d\u2019esports aqu\u00e0tics i la neteja mecanitzada en \u00e8poca de cria s\u00f3n altres aspectes que els influeixen negativament.<\/p>\n<p>\u00c9s possible consultar l\u2019informe de seguiment de les poblacions nidificants de corriol camanegre a la Comunitat Valenciana de l\u2019any 2020 en <a href=\"https:\/\/parquesnaturales.gva.es\/documents\/80302883\/162014203\/Seguimiento+de+las+poblaciones+nidificantes+de+chorlitejo+patinegro+en+la+CV_2020.pdf\/1a1a9925-cfaf-49c0-b9ae-b276eeb622ac\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">l&#8217;enlla\u00e7<\/a>\u00a0seg\u00fcent, on es pot apreciar com les parelles censades a penes han variat en l\u2019\u00faltim any, 259 el 2020 davant les 263 del 2019.<\/p>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=&#8221;1&#8243; fullwidth=&#8221;on&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_fullwidth_image src=&#8221;https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/amenazas_vl.gif&#8221; title_text=&#8221;amenazas_vl&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_fullwidth_image][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=&#8221;1&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_row column_structure=&#8221;1_2,1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_image src=&#8221;https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/chorlitejo_en_playa_cedida_por_espai_simbiosi.jpg&#8221; title_text=&#8221;chorlitejo_en_playa_cedida_por_espai_simbiosi&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; text_text_color=&#8221;#91b3a9&#8243;]<\/p>\n<p>Exemplar de corriol camanegre en l&#8217;arena de la platja.<\/p>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_image src=&#8221;https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/IMG_1283.jpg&#8221; title_text=&#8221;IMG_1283&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; text_text_color=&#8221;#91b3a9&#8243;]<\/p>\n<p>Senyalitzaci\u00f3 d&#8217;\u00e0rea de nidificaci\u00f3 i delimitaci\u00f3 amb palissades.<\/p>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=&#8221;1&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; background_enable_color=&#8221;off&#8221; background_image=&#8221;https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/adhesivos_mockup.jpg&#8221; custom_padding=&#8221;250px||250px||false|false&#8221;][et_pb_row column_structure=&#8221;1_3,1_3,1_3&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; custom_margin=&#8221;||||false|false&#8221;][et_pb_column type=&#8221;1_3&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_column][et_pb_column type=&#8221;1_3&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_button button_url=&#8221;https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/index.php\/pegatinas_chorlitejo_va\/&#8221; url_new_window=&#8221;on&#8221; button_text=&#8221;IMPRIMEIX ELS TEUS PROPIS ADHESIUS DEL CORRIOL CAMANEGRE&#8221; button_alignment=&#8221;center&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; custom_button=&#8221;on&#8221; button_text_size=&#8221;18px&#8221; button_text_color=&#8221;#000000&#8243; button_bg_color=&#8221;#92c4c9&#8243; button_border_width=&#8221;0px&#8221; button_border_radius=&#8221;0px&#8221; button_font=&#8221;|700|||||||&#8221; button_use_icon=&#8221;off&#8221; custom_padding=&#8221;10px|40px|10px|40px|false|false&#8221;][\/et_pb_button][\/et_pb_column][et_pb_column type=&#8221;1_3&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=&#8221;1&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_row _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_column type=&#8221;4_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; header_3_font=&#8221;|700||on|||||&#8221; header_3_text_color=&#8221;#91b3a9&#8243; text_orientation=&#8221;justified&#8221; locked=&#8221;off&#8221;]<\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\">Gesti\u00f3<\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\">Conscients d\u2019aquest problema, s\u2019est\u00e0 actuant per a revertir aquesta situaci\u00f3 des de diversos fronts com la col\u00b7locaci\u00f3 de tanques de protecci\u00f3 que delimiten l\u2019acc\u00e9s a les dunes, restriccions en algunes platges en la neteja mec\u00e0nica en \u00e8poca de nidificaci\u00f3 i campanyes de divulgaci\u00f3 perqu\u00e8 tots i totes coneguem i valorem aquest ocellet.<\/p>\n<h3>Curiositats<\/h3>\n<p>Es va elegir Ocell de l\u2019Any 2019 per votaci\u00f3 popular, organitzada per SEO\/BirdLife, i gr\u00e0cies a aquest fet cada vegada m\u00e9s persones coneixen aquest ocell i \u00e9s factible una major conscienciaci\u00f3 de la seua situaci\u00f3.<\/p>\n<p>A les zones de costa s\u2019alimenta principalment de crustacis, cucs i mol\u00b7luscos. Tamb\u00e9 de puces de mar, que captura quan es retiren les ones i corre velo\u00e7ment sobre l\u2019arena amb el cos mig ajupit, un gest molt caracter\u00edstic d\u2019aquest corriol. Tanmateix, a les zones d\u2019interior s\u2019alimenta d\u2019insectes adults, larves d\u2019escarabats, mosques, formigues i invertebrats.<\/p>\n<p>Resulta curiosa tamb\u00e9 la seua coloraci\u00f3, s\u00f3n caracter\u00edstics el bec i les potes tant en mascles com en femelles i el plomatge \u00e9s dim\u00f2rfic quan s\u00f3n adults (diferent en mascles i femelles). Per exemple, durant l\u2019\u00e8poca de cria, els mascles tenen una barra negra horitzontal al cap i dues bandes fosques als costats, mentre que les femelles no presenten aquestes taques i tenen un to m\u00e9s p\u00e0l\u00b7lid en general.<\/p>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=&#8221;1_2,1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; background_color=&#8221;#92c4c9&#8243; locked=&#8221;off&#8221;][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_image src=&#8221;https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/chorli-ok.png&#8221; title_text=&#8221;chorli-ok&#8221; align=&#8221;center&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; text_text_color=&#8221;#ffffff&#8221; header_4_text_color=&#8221;#ffffff&#8221; header_4_font_size=&#8221;26px&#8221; custom_padding=&#8221;|50px||50px|false|false&#8221; custom_padding_tablet=&#8221;&#8221; custom_padding_phone=&#8221;|15px||15px|false|false&#8221; custom_padding_last_edited=&#8221;on|phone&#8221; header_4_font_size_tablet=&#8221;&#8221; header_4_font_size_phone=&#8221;20px&#8221; header_4_font_size_last_edited=&#8221;on|phone&#8221;]<\/p>\n<h4>Com podem ajudar-lo en la seua recuperaci\u00f3?<\/h4>\n<ul>\n<li><span> <\/span><span>Accedint a la platja pels llocs habilitats.<\/span><\/li>\n<li><span> <\/span><span>No deixant les mascotes soltes a la platja.<\/span><\/li>\n<li><span> <\/span><span>Mantenint la platja i els entorns naturals nets.<\/span><\/li>\n<li><span> <\/span><span>Gaudint de l\u2019entorn amb cura i respecte.<\/span><\/li>\n<li><span>Coneixent-lo millor i participant en iniciatives dels municipis costaners que efectuen accions de conservaci\u00f3 i vigil\u00e0ncia de les dunes.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; custom_padding=&#8221;||0px|||&#8221;][et_pb_column type=&#8221;4_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; custom_padding=&#8221;||0px|||&#8221; locked=&#8221;off&#8221;][et_pb_column type=&#8221;4_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; header_font=&#8221;|700||on|||||&#8221; header_font_size=&#8221;45px&#8221; header_2_font=&#8221;|700||on|||||&#8221; header_2_font_size=&#8221;45px&#8221;]<\/p>\n<h1>El sistema dunar<span style=\"font-size: 14px; color: #666666; font-weight: 500;\"><br \/> <\/span><\/h1>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=&#8221;1_2,1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; locked=&#8221;off&#8221;][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; header_2_text_color=&#8221;#91b3a9&#8243; header_3_font=&#8221;|700||on|||||&#8221; header_3_text_color=&#8221;#91b3a9&#8243;]<\/p>\n<h3>El sistema dunar<\/h3>\n<p><em><strong>Molt m\u00e9s que muntanyes d\u2019arena!<\/strong><\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span>Les dunes litorals s<\/span><span>\u00f3<\/span><span>n molt m<\/span><span>\u00e9<\/span><span>s que muntanyes d\u2019<\/span><span>arena que s\u2019<\/span><span>estenen al llarg de la l\u00ed<\/span><span>nia de costa, <strong>s<\/strong><\/span><span><strong>\u00f3n un important ecosistema que es mou, que alberga una gran biodiversitat<\/strong><\/span><span> i constitueix un paisatge de gran valor, que hem de protegir. <\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span>Les esp\u00e8<\/span><span>cies de fauna i flora dunar estan adaptades a unes condicions ambientals extremes (escassedat d\u2019<\/span><span>aigua dol<\/span><span>\u00e7<\/span><span>a i de nutrients, gran mobilitat del substrat, concentraci<\/span><span>\u00f3 <\/span><span>de sals, etc.). <\/span><\/p>\n<h3>Per\u00f2&#8230; com es formen les dunes?<\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span>La formaci\u00f3 <\/span><span>de les dunes comen<\/span><span>\u00e7<\/span><span>a quan l\u2019<\/span><span>arena transportada pel vent frega amb una planta, rizoma, llavor que est<\/span><span>\u00e0 <\/span><span>germinant\u2026<\/span><span>, de manera que s\u2019<\/span><span>intercepten els grans i comen<\/span><span>\u00e7<\/span><span>a el dep<\/span><span>\u00f2sit d\u2019<\/span><span>arena en aquest punt. Tamb<\/span><span>\u00e9 <\/span><span>es troben grans d\u2019origen calcari, producte de l\u2019<\/span><span>erosi<\/span><span>\u00f3 de petxines i de mol<\/span><span>\u00b7<\/span><span>luscos marins. <\/span><\/p>\n<p><span>L\u2019<\/span><span>augment progressiu de la quantitat de sediment dipositat forma xicotets monticles que creixen a mesura que creix la planta. <\/span><\/p>\n<h3>Tipus de dunes<\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\">Les plantes s\u00f3n elements fixadors de dunes; no obstant aix\u00f2, les dures condicions del medi a les quals estan sotmeses les m\u00e9s pr\u00f2ximes a la mar (vent, salinitat, disponibilitat d\u2019aigua, pobresa de nutrients&#8230;) limita el nombre d\u2019esp\u00e8cies que les habita.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Conforme ens allunyem de la mar, les condicions ambientals es fan menys extremes: la intensitat del vent, l\u2019aerosol sal\u00ed (sal marina dispersa en l\u2019aire) i la mobilitat del substrat es redueixen, i aix\u00f2 \u00e9s aprofitat per un major nombre d\u2019esp\u00e8cies. Podem observar aquest gradient ambiental en la distribuci\u00f3 de la flora, que augmenta en quantitat i diversitat segons ens allunyem de la vora.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Hi ha classificacions diverses. La que es relaciona tot seguit est\u00e0 basada en les associacions vegetals que es donen segons la geomorfologia de la zona (classificaci\u00f3 morfoecol\u00f2gica).<\/p>\n<p><strong><\/strong><\/p>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_image src=&#8221;https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/dunes.jpg&#8221; title_text=&#8221;dunes&#8221; align=&#8221;right&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; max_width=&#8221;90%&#8221;][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=&#8221;1&#8243; fullwidth=&#8221;on&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_fullwidth_image src=&#8221;https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/dibujo_dunas_valenciano-01-01.png&#8221; title_text=&#8221;dibuix_dunes_vl&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_fullwidth_image][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=&#8221;1&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; custom_padding=&#8221;0px|||||&#8221;][et_pb_row _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; custom_padding=&#8221;20px|||0px||&#8221; locked=&#8221;off&#8221;][et_pb_column type=&#8221;4_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; text_text_color=&#8221;#92c4c9&#8243;]<\/p>\n<p>Classificaci\u00f3 de les dunes.<\/p>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; text_orientation=&#8221;justified&#8221;]<\/p>\n<h4><span><strong>1.-Dunes embrion\u00e0ries o prim\u00e0ries<\/strong><\/span><\/h4>\n<p><span>Es localitzen en la part alta de la platja, a l\u2019<\/span><span>abast de les ones, en transici<\/span><span>\u00f3 <\/span><span>al sistema dunar desenvolupat. S<\/span><span>\u00f3<\/span><span>n de port esc\u00e0<\/span><span>s, ja que el vent afecta l\u2019estabilitat de l\u2019<\/span><span>arena. Tenen <\/span><span><strong>escassa cobertura vegetal<\/strong>.<\/span><\/p>\n<p><span>En la part m<\/span><span>\u00e9<\/span><span>s exposada a la mar, es desenvolupa una vegetaci\u00f3 halonitr<\/span><span>\u00f2<\/span><span>fila, sobre les deixalles marines, amb esp<\/span><span>\u00e8<\/span><span>cies com<strong><em><\/em><\/strong><\/span><span> l&#8217;eruga de mar o rave de mar (<strong><em>Cakile maritima<\/em><\/strong><em>)<\/em><strong><em> <\/em><\/strong>i <\/span><span>la barrella punxosa (<strong><em>Salsola kali<\/em><\/strong><em>)<\/em>. <\/span><\/p>\n<p><span>M<\/span><span>\u00e9s allunyades de la mar, s\u2019<\/span><span>assenten plantes com la gram\u00ednia <\/span><span><strong><em>Elymus farctus<\/em><\/strong><\/span><span>, que inicia el proc<\/span><span>\u00e9<\/span><span>s de retenci\u00f3 d\u2019<\/span><span>arena terra endins.<\/span><\/p>\n<p><span>La <\/span><span><strong>fauna<\/strong><\/span><span> \u00e9<\/span><span>s tamb<\/span><span>\u00e9 <\/span><span>escassa. Escarabats com<\/span><span> la <strong><em>Cicindela trisignata<\/em><\/strong><\/span><span> busquen les seues preses entre la vegetaci\u00f3. Tamb<\/span><span>\u00e9 <\/span><span>hi trobem ocells marins com ara les gavines.<\/span><\/p>\n<h4><strong>2.- <span>Dunes m\u00f2bils amb <em>Ammophila arenaria<\/em> <\/span><\/strong><\/h4>\n<p><span>A una certa dist<\/span><span>\u00e0<\/span><span>ncia de la costa, el balan\u00e7 <\/span><span>entre la velocitat del vent i la for<\/span><span>\u00e7<\/span><span>a de la gravetat o el fregament dels grans d\u2019<\/span><span>arena entre s\u00ed <\/span><span>\u00e9s l\u2019<\/span><span>adequat perqu<\/span><span>\u00e8 <\/span><span>es produ<\/span><span>\u00ef<\/span><span>squen aquestes acumulacions d\u2019<\/span><span>arena, i aix\u00ed <\/span><span>es forma el primer relleu aren\u00f3<\/span><span>s continu d\u2019<\/span><span>import<\/span><span>\u00e0<\/span><span>ncia \u2015<\/span><span><strong>primer cord\u00f3 dunar<\/strong><\/span><span> o <\/span><span><em>foredune<\/em>\u2015 <\/span><span>format per monticles m<\/span><span>\u00f2<\/span><span>bils d\u2019<\/span><span>arena que tenen una gran altura. <\/span><\/p>\n<p><span>Ac\u00ed <\/span><span>comen<\/span><span>\u00e7a a donar-se tamb<\/span><span>\u00e9 <\/span><span>una acumulaci\u00f3 <\/span><span>incipient de mat\u00e8<\/span><span>ria org<\/span><span>\u00e0nica i augmenta la diversitat flor\u00ed<\/span><span>stica:<\/span><span><em> <\/em><\/span><span>campaneta de mar (<strong><em>Pancratium maritimum<\/em><\/strong><em>)<\/em>, <\/span><span><strong><em>Otanthus maritimus<\/em><\/strong><em><\/em><strong><em> <\/em><\/strong>, tr\u00e8vol de platja (<\/span><span><strong><em>Medicago marina)<\/em><\/strong><\/span><span>, card mar\u00ed (<\/span><span><strong><em>Eryngium maritimum<\/em><\/strong><em>)<\/em>\u00a0<\/span><span> entre altres, i destaca com a esp<\/span><span>\u00e8cie dominant el borr\u00f3 (<\/span><span><strong><em>Ammophila arenaria<\/em><\/strong><em>)<\/em><\/span><span>, gram\u00ed<\/span><span>nia estolon\u00ed<\/span><span>fera de port mitj<\/span><span>\u00e0.<\/span><\/p>\n<p><span>Entre la fauna destaquen insectes, especialment cole<\/span><span>\u00f2<\/span><span>pters com el car<\/span><span>\u00e0<\/span><span>bid <\/span><span><strong><em>Scarites gigas<\/em><\/strong><em><\/em><\/span><span> o la cicindela (<strong><em>Cicindela flexurosa<\/em><\/strong><em>)<\/em><\/span><span>. Entre els vertebrats apareixen r\u00e8<\/span><span>ptils com la sargantana cuallarga (<\/span><span><strong><em>Psammodromus algirus<\/em><\/strong><\/span><span>) i aus que visiten la duna ocasionalment i que la utilitzen com a descansador o aguaitador.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\"><strong><span style=\"font-size: large;\">3.- Dunes fixes amb gespes <\/span><\/strong><\/span><br \/> <span><\/span><\/p>\n<p><span>En els cordons dunars situats darrere de les dunes m<\/span><span>\u00f2<\/span><span>bils amb <\/span><strong><em>Ammophila arenaria<\/em><\/strong><span>, el vent bufa amb menys intensitat, cosa que facilita l\u2019<\/span><span>acumulaci\u00f3 d\u2019arena i mat<\/span><span>\u00e8<\/span><span>ria org<\/span><span>\u00e0<\/span><span>nica. Aix<\/span><span>\u00f2 <\/span><span>permet un desenvolupament ed<\/span><span>\u00e0<\/span><span>fic incipient i una cobertura vegetal m<\/span><span>\u00e9<\/span><span>s cont\u00ednua, i en tot cas <\/span><span>\u00e9<\/span><span>s una vegetaci<\/span><span>\u00f3 <\/span><span>de port baix, que evoluciona cap a una altra de major al\u00e7<\/span><span>ada i maduresa per l\u2019<\/span><span>encara influ<\/span><span>\u00e8<\/span><span>ncia marina i la pobresa del s<\/span><span>\u00f2<\/span><span>l. Ocupen una posici\u00f3 interm<\/span><span>\u00e8dia entre les dunes m<\/span><span>\u00f2<\/span><span>bils <\/span><span>i les formacions llenyoses m<\/span><span>\u00e9<\/span><span>s madures, matolls o boscos. Destaca la crucianel\u00b7la mar\u00edtima (<\/span><strong><em>Crucianella maritima)<\/em><\/strong><span> al costat d\u2019<\/span><span>altres mates xicotetes com <\/span><span><strong><em>Helichrysum stoechas<\/em><\/strong><em><\/em>, <\/span><span><strong><em>Teucrium dunense<\/em><\/strong><em><\/em>\u2026<\/span><\/p>\n<p><span>En aquests cordons dunars, que s\u00f3<\/span><span>n paral<\/span><span>\u00b7<\/span><span>lels a la costa, hi ha un gran gradient ambiental concentrat en poc espai (variabilitat en el pH, salinitat, humitat, mat<\/span><span>\u00e8<\/span><span>ria org<\/span><span>\u00e0<\/span><span>nica, nutrients), i aix<\/span><span>\u00f2 <\/span><span>permet una major diversitat vegetal, en la qual destaquen, segons les condicions del medi, unes associacions de plantes o altres.<\/span><\/p>\n<p><span>Els clars es poden veure colonitzats per pasturatges ef\u00ed<\/span><span>mers de diversa composici\u00f3<\/span><span>. Aquests poden trobar-se en quasi tot el sistema dunar, per<\/span><span>\u00f2 estan m<\/span><span>\u00e9s representats en les dunes fixes. Solen ser formacions herb\u00e0cies de pocs cent\u00ed<\/span><span>metres d\u2019al<\/span><span>\u00e7ada, que es desenvolupen en la primavera i compleixen el seu cicle abans de l\u2019<\/span><span>estiu. Entre les esp\u00e8<\/span><span>cies m<\/span><span>\u00e9<\/span><span>s caracter\u00ed<\/span><span>stiques en el Mediterrani destaquen la violeta de mar (<\/span><span><strong><em>Malcolmia littorea<\/em><\/strong><\/span><span>) i plantes del g<\/span><span>\u00e8<\/span><span>nere <strong>Brachypodium<\/strong>.<\/span><\/p>\n<p><span><strong>Fauna<\/strong><\/span><span>: s<\/span><span>\u00f3<\/span><span>n freq\u00fc<\/span><span>ents els insectes d\u2019<\/span><span>ambients secs, com els ort<\/span><span>\u00f2<\/span><span>pters <\/span><span><strong><em>Truxalis nasuta<\/em><\/strong><\/span><span> i <strong><em>Calliptamus barbarus<\/em><\/strong>, i l\u2019<\/span><span>escarabat car<\/span><span>\u00e0<\/span><span>bid <strong><em>Steropus globosus<\/em><\/strong>.\u00a0<\/span><span>En aquests ambients s<\/span><span>\u00f3n tamb<\/span><span>\u00e9 <\/span><span>abundants els r<\/span><span>\u00e8ptils, entre els quals destaca l\u2019escur<\/span><span>\u00e7\u00f3 ib<\/span><span>\u00e8ric (<\/span><span><strong><em>Vipera latasti<\/em><\/strong>).<\/span><\/p>\n<p><span>La fauna <\/span><span>\u00e9<\/span><span>s compartida amb la resta del mosaic d\u2019h<\/span><span>\u00e0bitats dunars. Els insectes de l\u2019ordre dels cole<\/span><span>\u00f2<\/span><span>pters i les aus s<\/span><span>\u00f3<\/span><span>n els grups m<\/span><span>\u00e9<\/span><span>s destacats.<\/span><\/p>\n<h4><span><strong>4.- Depressions interdunars o mallades<\/strong><\/span><\/h4>\n<p><span>Aquestes depressions separen els successius cordons dunars. La topografia ondulada dels sistemes dunars permet que, en aquestes zones, el nivell de l\u2019<\/span><span>aigua subterr<\/span><span>\u00e0<\/span><span>nia varie entre alguns metres i uns pocs cent\u00edmetres, afavorint una major variabilitat en la vegetaci<\/span><span>\u00f3<\/span><span>, en un medi ja per s\u00ed mateix complex.<\/span><\/p>\n<p><span>En el mediterrani <\/span><span>\u00e9<\/span><span>s possible trobar formacions llenyoses com esbarzer <span style=\"font-size: 12.0pt; line-height: 105%; font-family: 'Arial',sans-serif; border: none windowtext 1.0pt; padding: 0cm; background: white;\" lang=\"ES\"><\/span>(<strong><em>Rubus ulmifolius<\/em><\/strong><em>)<\/em><strong><em> <\/em><\/strong>, baladre (<\/span><span><strong><em>Nerium oleander<\/em><\/strong><\/span><span>) o esp<\/span><span>\u00e8cies de <\/span><span><strong><em>Tamarix<\/em><\/strong><\/span><span>, com tamb<\/span><span>\u00e9 jonqueres i pastures humides amb jonc boval (<\/span><span><strong><em>Scirpus holoschoenus<\/em><\/strong>), jonc mar\u00ed (<strong><em>Juncus acutus<\/em><\/strong><\/span><span>), cua de cavall (<\/span><span><strong><em>Equisetum ramosissimum<\/em><\/strong><em>)<\/em><\/span><span>, <em><\/em><strong><em>Erianthus ravennae<\/em><\/strong><em><\/em><\/span><span>, etc. <\/span><\/p>\n<p><span>La <\/span><span><strong>fauna<\/strong><\/span><span> \u00e9<\/span><span>s rica, amb una comunitat d\u2019<\/span><span>insectes diversa (odonats, cole<\/span><span>\u00f2pters i d\u00ed<\/span><span>pters aqu<\/span><span>\u00e0<\/span><span>tics, etc.) i aus de medis humits com la garsa real (<strong><em>Ardea cinerea<\/em><\/strong><\/span><span>). Poden representar un recurs h\u00ed<\/span><span>dric important per a la fauna dels ecosistemes adjacents al sistema dunar (matolls i boscos).<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-size: large;\"><strong><span style=\"color: #000000;\">5.- Dunes estabilitzades<\/span><\/strong><\/span><br \/> <span><\/span><\/p>\n<p><span>Estan situades en la banda m<\/span><span>\u00e9<\/span><span>s interna del sistema dunar, amb un microclima m<\/span><span>\u00e9<\/span><span>s favorable (menor influ<\/span><span>\u00e8<\/span><span>ncia de l\u2019esprai mar\u00ed). S<\/span><span>\u00f3<\/span><span>n dunes totalment fixes, amb s<\/span><span>\u00f2<\/span><span>ls estructurats i estabilitzats, <strong>amb vegetaci<\/strong><\/span><span><strong>\u00f3 <\/strong><\/span><span><strong>densa i diversa<\/strong>.<\/span><\/p>\n<p><span>La <strong>vegetaci<\/strong><\/span><span><strong>\u00f3 <\/strong><\/span><span><strong>evoluciona fins a boscos<\/strong><\/span><span>, i els pins s<\/span><span>\u00f3<\/span><span>n els arbres costaners m<\/span><span>\u00e9<\/span><span>s caracter\u00ed<\/span><span>stics, en concret, en el mediterrani, el pi blanc (<\/span><span><strong><em>Pinus halepensis<\/em><\/strong><\/span><span>) i a vegades tamb<\/span><span>\u00e9 <\/span><span>el pinastre (<\/span><span><strong><em>Pinus pinaster<\/em><\/strong><\/span><span>) i el pi pinyer (<strong><em>Pinus pinea<\/em><\/strong>). S<\/span><span>\u00f3<\/span><span>n molt importants tamb<\/span><span>\u00e9 nombroses esp\u00e8<\/span><span>cies de matoll elevat que formen el sotabosc com el llentiscle (<\/span><span><strong><em>Pistacia lentiscus<\/em><\/strong>) i l\u2019<\/span><span>aladern (<strong><em>Rhamnus alaternus<\/em><\/strong>).<\/span><\/p>\n<p><span>Quant a la fauna, algunes esp\u00e8<\/span><span>cies t\u00ed<\/span><span>piques de les pinedes de dunes s<\/span><span>\u00f3n <\/span><span>la <\/span><span>serp verda (<\/span><strong><em>Malpolon monspessulanus<\/em><\/strong><span>) <\/span><span>\u00a0i la <\/span><span>gineta <\/span><span>(<\/span><strong><em>Genetta genetta<\/em><\/strong><span><em>)<\/em><\/span><span><em>.<\/em><\/span><\/p>\n<p><span><\/span><\/p>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_image src=&#8221;https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/playarapdells_imagen_olivaturisme.jpg&#8221; title_text=&#8221;playarapdells_imagen_olivaturisme&#8221; align=&#8221;center&#8221; force_fullwidth=&#8221;on&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; text_text_color=&#8221;#92c4c9&#8243;]<\/p>\n<p>Sistema dunar. Platja de Rapdells, Oliva.<\/p>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; header_3_font=&#8221;|||on|||||&#8221; header_3_text_color=&#8221;#91b3a9&#8243;]<\/p>\n<h3><strong>Per qu\u00e8 s\u00f3n tan importants les dunes?<\/strong><\/h3>\n<p><strong>Hi ha moltes raons, entre elles les seg\u00fcents:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>S\u00f3n una reserva d\u2019arena per a la pr\u00f2pia regeneraci\u00f3 natural de les platges.\u00a0<\/strong>Els vents dominants a les zones costaneres tenen un circuit de moviment natural de les arenes, cap a l\u2019interior en uns casos i cap a la platja en uns altres.<br \/> D\u2019aquesta manera, les platges s\u00f3n m\u00e9s estretes despr\u00e9s dels temporals, la major part de l\u2019arena de la platja queda sota l\u2019aigua, i m\u00e9s amples quan han estat exposades un cert temps a un onatge m\u00e9s suau; en aquest cas l\u2019arena ha emergit i disposa, per tant, de major superf\u00edcie en sec per als banyistes i els usuaris de la platja.<\/li>\n<\/ul>\n<p><span><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><strong>S\u00f3n elements del paisatge d\u2019un valor ecol\u00f2<\/strong><span><strong>gic enorme.<\/strong> Les dunes constitueixen la zona de transici\u00f3 <\/span><span>natural entre la l\u00ed<\/span><span>nia de costa i els espais d\u2019<\/span><span>aiguamolls rics en biodiversitat i vitals per a la bona salut del planeta a nivell global, serveixen de barrera protectora de la costa, frenen l\u2019avan\u00e7 <\/span><span>dels onatges i eviten inundacions costaneres.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Posseeixen una riquesa de fauna i de vegetaci\u00f3 exclusiva d\u2019aquestes \u00e0rees de tr\u00e0nsit entre aig\u00fc<\/strong><span><strong>es salades i semidolces o dolces.<\/strong> Singularitzen les costes del nostre pa\u00ed<\/span><span>s, on creixen esp\u00e8<\/span><span>cies end<\/span><span>\u00e8miques protegides per la Directiva H\u00e0bitat de la Uni<\/span><span>\u00f3 Europea (UE).<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Canvi clim\u00e0tic i dunes<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Com s\u2019ha comentat, les dunes exerceixen de barrera de protecci\u00f3 davant de temporals marins i de la inundaci\u00f3. Aquest paper de les dunes i els cordons litorals \u00e9s, si m\u00e9s no, m\u00e9s important ara davant els desafiaments del canvi clim\u00e0tic, les afeccions del qual es preveuen importants, especialment al litoral mediterrani, que es caracteritza precisament per la pujada del nivell mitj\u00e0 de la mar i per la major freq\u00fc\u00e8ncia de temporals forts.<\/p>\n<h3><strong>Conservar i restaurar les dunes<\/strong><\/h3>\n<p><span>La pressi<\/span><span>\u00f3 <\/span><span>humana ha incrementat la vulnerabilitat dels ecosistemes costaners de manera molt significativa. <\/span><\/p>\n<p>\u00a0<span>La desaparici\u00f3 de les dunes (la construcci\u00f3, la menor aportaci\u00f3 <\/span><span>sedimentol\u00f2gica dels rius\u2026<\/span><span>) significa la p<\/span><span>\u00e8<\/span><span>rdua d\u2019un recurs important\u00ed<\/span><span>ssim per a la conservaci<\/span><span>\u00f3 <\/span><span>de la costa, la perviv<\/span><span>\u00e8<\/span><span>ncia de les platges d\u2019<\/span><span>arena, la biodiversitat, els serveis ambientals, l\u2019<\/span><span>economia, la salut i l\u2019<\/span><span>oci de la ciutadania.<\/span><\/p>\n<p>\u00a0<span style=\"text-decoration: underline;\">Conservar les dunes que hi ha i regenerar aquelles en regressi\u00f3 o mal conservades \u00e9s important\u00edssim per a intentar protegir la costa i minimitzar els efectes del canvi clim\u00e0tic.<\/span><\/p>\n<p><span><\/span><\/p>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=&#8221;1_2,1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; background_color=&#8221;#cccc66&#8243; locked=&#8221;off&#8221;][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_image src=&#8221;https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/flor.png&#8221; title_text=&#8221;flor&#8221; align=&#8221;center&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; text_text_color=&#8221;#ffffff&#8221; header_4_text_color=&#8221;#ffffff&#8221; header_4_font_size=&#8221;26px&#8221; custom_padding=&#8221;1px|50px||50px|false|false&#8221; custom_padding_tablet=&#8221;&#8221; custom_padding_phone=&#8221;|15px||15px|false|false&#8221; custom_padding_last_edited=&#8221;on|tablet&#8221; header_4_font_size_tablet=&#8221;&#8221; header_4_font_size_phone=&#8221;20px&#8221; header_4_font_size_last_edited=&#8221;on|phone&#8221;]<\/p>\n<h4><strong>Conservar les dunes. La teua actitud compta<\/strong><\/h4>\n<ul>\n<li><span>Evita trepitjar-les. Utilitza els accessos habilitats per al pas i evita l<\/span><span>\u2019<\/span><span>acc<\/span><span>\u00e9s a les dunes de les teues mascotes.<\/span><\/li>\n<li><span>Valora i protegeix les esp<\/span><span>\u00e8<\/span><span>cies que habiten aquest ecosistema. Recorda que la vegetaci<\/span><span>\u00f3 \u00e9<\/span><span>s fonamental per a la formaci<\/span><span>\u00f3 i el desenvolupament del sistema dunar.<\/span><\/li>\n<li><span>Diposita els residus que generes en les papereres i els contenidors espec<\/span><span>\u00ed<\/span><span>fics, situats a les platges o als voltants.<\/span><\/li>\n<li><span>Respecta i gaudeix de l<\/span><span>\u2019entorn.<\/span><span><\/span><span><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span><\/span><\/p>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_column type=&#8221;4_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; header_2_font=&#8221;|700||on|||||&#8221; header_2_font_size=&#8221;45px&#8221; custom_margin=&#8221;50px||||false|false&#8221;]<\/p>\n<h2>La posid\u00f2nia<\/h2>\n<p><em><strong>Posidonia oceanica<\/strong><\/em><\/p>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=&#8221;1_2,1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; custom_padding=&#8221;0px|||||&#8221; locked=&#8221;off&#8221;][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; header_2_text_color=&#8221;#91b3a9&#8243;]<\/p>\n<p>(Posid\u00f3, d\u00e9u del mar).<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El seu nom procedeix de Posid\u00f3, el d\u00e9u grec dels mars. La <em><strong>Posidonia oceanica<\/strong><\/em> \u00e9s una planta marina (no una alga, ja que t\u00e9 la seua pr\u00f2pia tija, arrel, flor i fulla) que viu \u00fanicament al Mediterrani i que forma grans praderies en els fons arenosos pr\u00f2xims a la costa, encara que tamb\u00e9 podem trobar-les en fons rocosos. Per al seu desenvolupament necessita aig\u00fces de bona qualitat, netes, transparents i ben oxigenades. Aix\u00ed, la profunditat m\u00e0xima a la qual la podem trobar est\u00e0 en funci\u00f3 de la transpar\u00e8ncia de les aig\u00fces.<\/p>\n<h2><span><strong>C<\/strong><\/span><span><strong>o<\/strong><\/span><span><strong>m s\u00f3n?<\/strong><\/span><span> <\/span><\/h2>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span>Distingim diverses parts: fulles, arrels, tiges, flors, fruits i llavors.<\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span>Les fulles de posid<\/span><span>\u00f2nia s<\/span><span>\u00f3<\/span><span>n allargades i cintades. Creixen en l\u2019<\/span><span>extrem dels rizomes en grups de 4 a 8, i formen un feix. Les fulles tenen un pec\u00ed<\/span><span>ol de color blanquin\u00f3s que es queda adherit al rizoma quan cauen les fulles. <\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span>Com en totes les plantes superiors, les fulles fan la <strong>fotos\u00ed<\/strong><\/span><span><strong>ntesi<\/strong>. <\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span>Tiges, rizomes i\u00a0 arrels<\/span><span>. La <strong><em>Posidonia oce<\/em><em>a<\/em><\/strong><\/span><strong><em>nica<\/em><\/strong><span> presenta tiges o rizomes que creixen sobre el fons, <\/span><span style=\"font-weight: 400;\">d\u2019on ixen rizomes verticals. Tenen, per tant, creixement horitzontal i vertical.<\/span><span><\/span><\/li>\n<li>Flors. Apareixen a la tardor, encara que no floreixen tots els anys. S\u00f3n poc cridaneres i s\u2019agrupen en infloresc\u00e8ncies.<\/li>\n<li><span>Fruits i llavors: els fruits de la posid<\/span><span>\u00f2<\/span><span>nia tenen una sola llavor. Es produeixen a la primavera i s\u2019<\/span><span>obrin en madurar la llavor. <\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span><\/span><\/p>\n<p><strong><\/strong><\/p>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_image src=&#8221;https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/posidonia.jpg&#8221; title_text=&#8221;posidonia&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=&#8221;1&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; background_color=&#8221;#dbf2f8&#8243;][et_pb_row _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_column type=&#8221;4_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_image src=&#8221;https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/dibujo_planta_posi_vl.gif&#8221; title_text=&#8221;dibujo_planta_posi_vl&#8221; align=&#8221;center&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=&#8221;1&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; custom_padding=&#8221;0px|||||&#8221;][et_pb_row _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; custom_margin=&#8221;-2px|auto||auto||&#8221; custom_padding=&#8221;19px|||||&#8221;][et_pb_column type=&#8221;4_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; text_text_color=&#8221;#92c4c9&#8243;]<\/p>\n<p>Parts de la planta de <em>Posidonia oceanica<\/em>.<\/p>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=&#8221;1_2,1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; custom_padding=&#8221;||0px|||&#8221; locked=&#8221;off&#8221;][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; header_font=&#8221;||||||||&#8221; header_text_color=&#8221;#91b3a9&#8243; header_3_font=&#8221;|700||on|||||&#8221; header_3_text_color=&#8221;#91b3a9&#8243; text_orientation=&#8221;justified&#8221;]<\/p>\n<h3>Qu\u00e8 s\u00f3n els arribatges?<\/h3>\n<p>La posid\u00f2nia est\u00e0 present tot l\u2019any. A la tardor renoven les fulles que suren a la deriva fins a arribar a la vora, i formar-hi arribatges. <strong>Els arribatges s\u00f3n per tant restes de posid\u00f2nia.<\/strong><\/p>\n<p>Els arribatges no s\u2019han de considerar com a fem, ja que juguen un paper ambiental important protegint les nostres platges. Si proves d\u2019observar-los de prop t\u2019adonar\u00e0s que no taquen, ni tallen, ni piquen, ni punxen\u2026 <strong>s\u00f3n inofensius, i trobar-los s\u2019ha de considerar com una fortuna, un indicador del bon estat ambiental de les nostres platges.<\/strong><\/p>\n<h3>I qu\u00e8 s\u00f3n les boletes que trobem sovint a les nostres platges?<\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\">Tamb\u00e9 s\u00f3n restes de posid\u00f2nia, s\u00f3n fibres procedents d\u2019aquesta planta que a causa de l\u2019erosi\u00f3 i el vaiv\u00e9 produ\u00eft per les ones van prenent aquesta forma esf\u00e8rica i amb el temps s\u00f3n arrossegades fins a l\u2019arena seca.<\/p>\n<h3>Com es forma una pradERIA?<\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\">Com hem vist en parlar dels rizomes, aquesta planta t\u00e9 dos tipus de creixement:<\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li>Creixement horitzontal: li permet colonitzar el substrat.<\/li>\n<li>Creixement vertical: evita que quede soterrada.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Amb el creixement horitzontal s\u2019ancoren al substrat (amb les arrels lignificades de fins a 15 cm de llarg). Amb el creixement vertical augmenten l\u2019al\u00e7\u00e0ria i eviten el soterrament per la cont\u00ednua sedimentaci\u00f3. Els dos tipus de creixement donen lloc a la denominada \u00abmata\u00bb, una formaci\u00f3 en terrassa que consisteix en un entramat d\u2019estrats de rizomes, arrels i sediments atrapats. D\u2019aquesta manera, les posid\u00f2nies colonitzen un entorn que dif\u00edcilment podrien ocupar les algues a causa de la falta d\u2019arrels.<\/p>\n<p><strong>Les praderies de posid\u00f2nia constitueixen l\u2019etapa m\u00e9s madura de la successi\u00f3 del fons mar\u00ed.<\/strong> El creixement de la posid\u00f2nia \u00e9s molt lent, per tant les regressions de les seues praderies s\u00f3n molt preocupants.<\/p>\n<h3>Valor incalculable<\/h3>\n<p><span><strong>La posid\u00f2nia t<\/strong><\/span><span><strong>\u00e9 <\/strong><\/span><span><strong>una gran import<\/strong><\/span><span><strong>\u00e0<\/strong><\/span><span><strong>ncia per a l\u2019<\/strong><\/span><span><strong>ecosistema.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><strong>1.- <span>\u00c9s l\u2019h\u00e0bitat de moltes esp\u00e8cies <\/span><\/strong><span>\u00a0(declarada <strong>H\u00c0BITAT D\u2019INTER\u00c9S PRIORITARI<\/strong><\/span><span>).<\/span><\/p>\n<p><span>Aquestes praderies alberguen una gran biodiversitat.\u00a0<\/span>Sobre les seues fulles i rizomes s\u2019instal\u00b7len una gran quantitat d\u2019esp\u00e8cies que alhora serveixen d\u2019aliment a unes altres esp\u00e8cies. Les seues fulles llargues tamb\u00e9 afavoreixen l\u2019assentament d\u2019organismes s\u00e8ssils, serveixen com a zona de reproducci\u00f3 i cria de nombroses esp\u00e8cies.<\/p>\n<p><span>\u00c9s refugi de moltes altres esp\u00e8cies contra els predadors.\u00a0Si l\u2019observem amb deteniment ens sorprendr\u00e0 la diversitat d\u2019animals i vegetals que podem trobar-hi:<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span><u>Peixos:<\/u> <\/span><\/p>\n<p>D<span>\u00e9ntol (<\/span><span><strong><em>Dentex dentex<\/em><\/strong>), orada (<\/span><span><strong><em>Sparus aurata<\/em><\/strong>), salpa (<\/span><strong><em>Sarpa salpa<\/em><\/strong><span>), diferents esp\u00e8cies de sards (<strong><em>Diplodus sp.<\/em><\/strong>) i serrans (<\/span><span><em>S<strong>erranus spp.<\/strong><\/em><\/span><span>), donzella (<em><strong>Coris julis<\/strong><\/em>), anf<\/span><span>\u00f3s bord (<\/span><strong><em>Epinephelus costae<\/em><\/strong>), cavallets marins (<strong><em>Hippocampus sp<\/em><\/strong><em>)<\/em>.<\/p>\n<p><span><span style=\"text-decoration: underline;\">Crustacis<\/span>: <\/span><\/p>\n<p><span><\/span><\/p>\n<p><span>Gambeta <em>(<strong>Hippolyte inermis<\/strong><\/em><\/span><span><em>)<\/em> i diversos tipus de crancs.<\/span><\/p>\n<p><span>Equinoderms: Diverses esp<\/span><span>\u00e8<\/span><span>cies d\u2019<\/span><span>estreles, l\u2019<\/span><span>estrela de mar roja (<strong><em>Echinaster sepositus<\/em><\/strong>), holot\u00fa<\/span><span>ries o cogombres de mar (<strong><em>Holothuria tubulosa<\/em><\/strong><\/span>) i eri\u00e7<span>ons de mar (<em><strong>Paracentrotus lividus<\/strong>\u00a0<\/em><\/span><span>i <strong><em>Sphaerechinus granularis<\/em><\/strong>).<\/span><\/p>\n<p><span><u>Mol\u00b7luscos:<\/u><\/span><span> <\/span><span>Es troba una gran varietat de gaster<\/span><span>\u00f2<\/span><span>podes i cefal<\/span><span>\u00f2<\/span><span>podes com la s<\/span><span>\u00e9pia (<strong><em>S<\/em><\/strong><\/span><strong><em>\u00e9<\/em><em>pia officinalis<\/em><\/strong><span>) i el polp (<strong><em>Octopus vulgaris<\/em><\/strong>). Tamb<\/span><span>\u00e9 <\/span><span>podem trobar la nacra (<strong><em>Pinna nobilis<\/em><\/strong><\/span><span>), un mol<\/span><span>\u00b7<\/span><span>lusc bivalve protegit i que pot arribar a tindre una bona grand<\/span><span>\u00e0<\/span><span>ria.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span><u>An\u00e8l\u00b7lids:<\/u> <\/span><\/p>\n<p><span>Espir<\/span><span>\u00f2<\/span><span>graf (<\/span><span><strong><em>Spirographis spallanzanii)<\/em><\/strong>.<\/span><\/p>\n<p><span>Tamb<\/span><span>\u00e9 podem veure <em><span style=\"text-decoration: underline;\">esponges<strong>, <\/strong>briozous i algues<\/span><\/em><\/span><span> que viuen sobre les fulles o els rizomes.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>2.- Protegeixen i conserven les platges. <\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><span>Les arrels i els rizomes afavoreixen la retenci\u00f3 <\/span><span>i la fixaci<\/span><span>\u00f3 dels sediments.<\/span><\/li>\n<li><span>Les seues llargues i flexibles fulles redueixen la velocitat del corrent, disminueixen l\u2019<\/span><span>energia de les ones i per tant la for<\/span><span>\u00e7<\/span><span>a amb la qual aquestes arriben a la vora.<\/span><\/li>\n<li><span>Les restes de posid<\/span><span>\u00f2<\/span><span>nia que es depositen a la platja atenuen la for<\/span><span>\u00e7<\/span><span>a de l\u2019<\/span><span>onatge i protegeixen la platja de l\u2019<\/span><span>erosi<\/span><span>\u00f3 costanera, ja que eviten la p<\/span><span>\u00e8<\/span><span>rdua d\u2019arena per efecte de l\u2019onatge.<\/span><span><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>3.- Augmenten la transpar\u00e8ncia de l\u2019aigua, ja que les seues fulles retenen les part\u00edcules en suspensi\u00f3.<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>4.- S\u00f3n grans aliades en la lluita contra el canvi clim\u00e0tic.<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Efectuen la fotos\u00edntesi i per tant absorbeixen CO\u2082, el converteixen en carboni i l\u2019emmagatzemem en la seua mateixa estructura. Aix\u00ed mateix, en aquest proc\u00e9s aporten gran quantitat d\u2019oxigen.<\/p>\n<h3><\/h3>\n<ul><\/ul>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_image src=&#8221;https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/arribazones.jpg&#8221; title_text=&#8221;arribazones&#8221; force_fullwidth=&#8221;on&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; custom_margin=&#8221;||11px|||&#8221;][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; text_text_color=&#8221;#92c4c9&#8243;]<\/p>\n<p>Posid\u00f2nia en descomposici\u00f3. Podem observar com en retirar-la, ens emportem amb ella gran quantitat d&#8217;arena.<\/p>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_image src=&#8221;https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/IMG_12861.jpg&#8221; title_text=&#8221;IMG_1286(1)&#8221; force_fullwidth=&#8221;on&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; custom_margin=&#8221;||10px|||&#8221;][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; text_text_color=&#8221;#92c4c9&#8243;]<\/p>\n<p>Posid\u00f2nia erosionada convertida en xicotetes boles.<\/p>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; custom_padding=&#8221;0px|||||&#8221; locked=&#8221;off&#8221;][et_pb_column type=&#8221;4_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; header_3_font=&#8221;|700||on|||||&#8221; header_3_text_color=&#8221;#91b3a9&#8243; text_orientation=&#8221;justified&#8221;]<\/p>\n<h3>Quines s\u00f3n les seues principals amenaces?<\/h3>\n<p>Se sap que aquestes praderies s\u2019han redu\u00eft a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019acci\u00f3 humana. En s\u00f3n molts els motius, entre ells la pesca d\u2019arrossegament il\u00b7legal que arranca fulles i rizomes, la construcci\u00f3 de ports i esculleres, i els dragatges, que modifiquen la din\u00e0mica litoral i provoquen terbolesa en l\u2019aigua. Tamb\u00e9 la contaminaci\u00f3, els fondeigs d\u2019embarcacions, l\u2019expansi\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies al\u00b7l\u00f2ctones (d\u2019altres pa\u00efsos), com l\u2019alga <strong><em>Caulerpa cylindracea<\/em><\/strong>, l\u2019acidificaci\u00f3 dels oceans i l\u2019augment de la temperatura s\u00f3n unes altres amenaces.<\/p>\n<h3>Salvar les pradeRIEs de posid\u00f2nia<\/h3>\n<p>Aquest \u00e9s l\u2019objectiu d\u2019una gran quantitat de projectes i estudis que es duen a terme des de fa m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada. Actualment hi ha xarxes de vigil\u00e0ncia i control de les praderies a les diferents comunitats aut\u00f2nomes, en les quals, a trav\u00e9s d\u2019estacions de mostreig, s\u2019estima la densitat i cobertura de les praderies, el grau de soterrament de les plantes, la densitat d\u2019esp\u00e8cies de fauna d\u2019aquests h\u00e0bitats, etc.<\/p>\n<p>Recorda que <strong>preservar i regenerar aquest ecosistema es considera clau per a l\u2019estabilitat de l\u2019orografia costanera i de la vida que es desenvolupa en els fons litorals.<\/strong><\/p>\n<h3>On trobar-la a la Comunitat Valenciana?<\/h3>\n<p>La <strong><em>Posidonia oceanica<\/em><\/strong> presenta una distribuci\u00f3 desigual al litoral valenci\u00e0, i t\u00e9 una major pres\u00e8ncia a la prov\u00edncia d\u2019Alacant en comparaci\u00f3 amb les de Val\u00e8ncia o Castell\u00f3.<\/p>\n<p>A la <strong>prov\u00edncia de Val\u00e8ncia<\/strong> \u00e9s possible bussejar entre aquestes praderies al Cap de Cullera, entre els municipis de Tavernes de la Valldigna i Oliva, com tamb\u00e9 en algunes \u00e0rees de Sagunt i Canet d\u2019en Berenguer.<\/p>\n<h3><span>Recorda:<\/span><\/h3>\n<p><span>Aquesta <strong>esp<\/strong><\/span><span><strong>\u00e8cie<\/strong>, <strong>end\u00e8<\/strong><\/span><strong>mica<\/strong><span> del Mediterrani, constitueix un h<\/span><span>\u00e0<\/span><span>bitat molt important i est<\/span><span>\u00e0 <\/span><span>protegida <\/span><strong>per llei com a h\u00e0bitat prioritari<\/strong>.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li><span>Llei de 27 de mar<\/span><span>\u00e7, de conservaci<\/span><span>\u00f3 dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres (<em>BOE<\/em> n\u00fam<\/span><span> 74, de 28 de mar\u00e7 <\/span><span>de 1989).<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li><span>Reial decret 1997\/1995, de 7 de desembre, pel qual s\u2019<\/span><span>estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjan<\/span><span>\u00e7<\/span><span>ant la conservaci<\/span><span>\u00f3 <\/span><span>dels h<\/span><span>\u00e0<\/span><span>bitats naturals i de la fauna i flora silvestres (<\/span><span><em>BOE<\/em> n\u00fam<\/span><span> 130, de 28 de desembre de 1995).<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li><span>Directiva 92\/43\/CEE del Consell de la Uni\u00f3 Europea, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservaci\u00f3 <\/span><span>dels h<\/span><span>\u00e0<\/span><span>bitats naturals i de la fauna i flora silvestres. En el seu annex I indica que les praderies de <\/span><span><strong><em>Posidonia oceanica<\/em><\/strong> amb car<\/span><span>\u00e0<\/span><span>cter prioritari han de ser objecte de protecci\u00f3. A m<\/span><span>\u00e9s, organismes d\u2019\u00e0<\/span><span>mbit mundial com la UNESCO i la Confer<\/span><span>\u00e8<\/span><span>ncia de Seguretat i Cooperaci\u00f3 Europea han expressat la necessitat de protegir aquesta faner<\/span><span>\u00f2gama marina.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_image src=&#8221;https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/fondo_mar_vl-1-scaled.jpg&#8221; alt=&#8221;Praderies posidonia&#8221; title_text=&#8221;fondo_mar_vl&#8221; align=&#8221;center&#8221; force_fullwidth=&#8221;on&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=&#8221;2_5,3_5&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; background_color=&#8221;#f3efda&#8221; width=&#8221;100%&#8221; max_width=&#8221;100%&#8221; custom_margin=&#8221;0px||0px||false|false&#8221; custom_padding=&#8221;0px||0px||false|false&#8221; locked=&#8221;off&#8221;][et_pb_column type=&#8221;2_5&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_image src=&#8221;https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/nina.jpg&#8221; title_text=&#8221;ni\u00f1a&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=&#8221;3_5&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; text_text_color=&#8221;#000000&#8243; text_font_size=&#8221;32px&#8221; text_line_height=&#8221;1.3em&#8221; text_orientation=&#8221;justified&#8221; custom_margin=&#8221;100px||||false|false&#8221; custom_padding=&#8221;|25%|||false|false&#8221; custom_padding_tablet=&#8221;|10%||10%|false|false&#8221; custom_padding_phone=&#8221;|5%||5%|false|false&#8221; custom_padding_last_edited=&#8221;on|desktop&#8221;]<\/p>\n<p><span style=\"font-size: xx-large;\"><strong>I en les pr\u00f2ximes vacances&#8230; fes-te una foto en les dunes i comparteix-la amb nosaltres&#8230; per\u00f2 sense xafar-les!<br \/> <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-size: x-large;\"><strong>Esperem que hages apr\u00e9s una miqueta m\u00e9s sobre els sistemes dunars i l\u2019ecosistema litoral mediterrani, i que sigues conscient del parad\u00eds que tenim tan a prop de nosaltres.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><strong><span style=\"font-size: x-large;\">Con\u00e9ixer-lo, conservar-lo,&#8230; segur que ara en passar per la platja ho veur\u00e0s tot d\u2019una forma diferent. Si \u00e9s aix\u00ed, fes-te una foto al costat de les dunes i al tornar a l&#8217;escola despr\u00e9s de vacances demana al teu professor que la compartisca amb nosaltres, escrivint a:<\/span> <\/strong><strong><span style=\"font-size: x-large;\"><a>ecosistemalitoral@dival.es<\/a> <\/span><\/strong><\/p>\n<p><strong><span style=\"font-size: x-large;\"><a><span style=\"color: #000000;\">Les fotos m\u00e9s xules les pujarem a les nostres xarxes socials amb el hastag #ecosistema_litoral<\/span><span style=\"color: #000000;\">. <\/span><\/a><span style=\"color: #000000;\"><a style=\"color: #000000;\">Perqu\u00e8&#8230; vivim en un parad\u00eds! <\/a><\/span><br \/> <\/span><\/strong><\/p>\n<p><span style=\"font-size: x-large;\"><a href=\"mailto:ecosistemalitoral@dival.es\"><strong><\/strong><\/a><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-size: x-large;\"><strong><\/strong><\/span><\/p>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_social_media_follow _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_social_media_follow_network social_network=&#8221;facebook&#8221; url=&#8221;https:\/\/www.facebook.com\/reaccionamediambient&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; background_color=&#8221;#3b5998&#8243; follow_button=&#8221;off&#8221; url_new_window=&#8221;on&#8221;]facebook[\/et_pb_social_media_follow_network][et_pb_social_media_follow_network social_network=&#8221;twitter&#8221; url=&#8221;https:\/\/twitter.com\/reaccionaxclima?lang=es&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; background_color=&#8221;#00aced&#8221; follow_button=&#8221;off&#8221; url_new_window=&#8221;on&#8221;]twitter[\/et_pb_social_media_follow_network][et_pb_social_media_follow_network social_network=&#8221;youtube&#8221; url=&#8221;https:\/\/www.youtube.com\/channel\/UCWEX6e7wFjsLSDtpOdWlbqg&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; background_color=&#8221;#a82400&#8243; follow_button=&#8221;off&#8221; url_new_window=&#8221;on&#8221;]youtube[\/et_pb_social_media_follow_network][et_pb_social_media_follow_network social_network=&#8221;instagram&#8221; url=&#8221;https:\/\/www.instagram.com\/reaccionaxclima\/&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; background_color=&#8221;#ea2c59&#8243; follow_button=&#8221;off&#8221; url_new_window=&#8221;on&#8221;]instagram[\/et_pb_social_media_follow_network][\/et_pb_social_media_follow][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_column type=&#8221;4_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;]<\/p>\n<p><span><strong>Bibliografia<\/strong>:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span>Seguimiento de las poblaciones nidificantes de chorlitejo patinegro en la Comunitat Valenciana. (2020). Direcci\u00f3 <\/span><span>General de Medi Natural i d<\/span><span>\u2019Avaluaci\u00f3 Ambiental <\/span><span> Conselleria d&#8217;Agricultura, Desenvolupament Rural, Emerg<\/span><span>\u00e8ncia Clim\u00e0<\/span><span>tica i Transici<\/span><span>\u00f3 <\/span><span>Ecol<\/span><span>\u00f2gica, Generalitat Valenciana.<\/span><\/li>\n<li><span>El chorlitejo patinegro, ave del a\u00f1<\/span><span>o 2019. SEO Birdlife.<\/span><span><a href=\"https:\/\/seo.org\/chorlitejo-patinegro-ave-del-ano-2019\/\">https:\/\/seo.org\/chorlitejo-patinegro-ave-del-ano-2019\/<\/a><\/span><\/li>\n<li><span>Bases ecol<\/span><span>\u00f3gicas preliminares para la conservaci\u00f3n de los tipos de h\u00e1bitat de inter<\/span><span>\u00e9s comunitario en Espa\u00f1a. Direcci\u00f3n General de Medio Natural y Pol\u00edtica Forestal (Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino). <\/span><span><a href=\"https:\/\/www.miteco.gob.es\/es\/biodiversidad\/temas\/espacios-protegidos\/red-natura-2000\/rn_tip_hab_esp_bases_eco_preliminares.aspx\">https:\/\/www.miteco.gob.es\/es\/biodiversidad\/temas\/espacios-protegidos\/red-natura-2000\/rn_tip_hab_esp_bases_eco_preliminares.aspx<\/a><\/span><\/li>\n<li><span>SANJAUME, E. y GRACIA F. (2011). Las dunas en Espa\u00f1a. Sociedad Espa\u00f1ola de Geomorfolog<\/span><span>\u00eda.<\/span><span> <\/span><\/li>\n<li><span>Manual de restauraci\u00f3<\/span><span>n de dunas costeras. <\/span><span>Ministerio de Medio Ambiente. Direcci\u00f3n General de Costas.<\/span><\/li>\n<li><span>MONTERO, M. y CODINA, A. (2004). + posidonia = mar + vivo. Institut d&#8217;Ecologia Litoral.<\/span><\/li>\n<li><span>Buceo en la Comunitat Valenciana. <\/span><span><a href=\"https:\/\/buceo.comunitatvalenciana.com\/\">https:\/\/buceo.comunitatvalenciana.com\/<\/a><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>[et_pb_section fb_built=&#8221;1&#8243; module_id=&#8221;inicio&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; background_image=&#8221;http:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/portada.gif&#8221; min_height=&#8221;713px&#8221; min_height_tablet=&#8221;&#8221; min_height_phone=&#8221;&#8221; min_height_last_edited=&#8221;on|tablet&#8221; height=&#8221;634px&#8221; custom_padding=&#8221;0px||0px|0px||&#8221;][et_pb_row column_structure=&#8221;1_2,1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; custom_padding=&#8221;40px||0px|||&#8221;][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_image src=&#8221;https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/ecosistema-vl-1.png&#8221; alt=&#8221;El ecosistema litoral mediterraneo&#8221; title_text=&#8221;ecosistema-vl&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_image src=&#8221;http:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/chorli.png&#8221; title_text=&#8221;chorli&#8221; align=&#8221;right&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; transform_scale_tablet=&#8221;&#8221; transform_scale_phone=&#8221;&#8221; transform_scale_last_edited=&#8221;on|phone&#8221; transform_translate=&#8221;-289px|247px&#8221; transform_translate_tablet=&#8221;-8px|-24px&#8221; transform_translate_phone=&#8221;1px|57px&#8221; transform_translate_last_edited=&#8221;on|phone&#8221; transform_translate_linked=&#8221;off&#8221; transform_rotate_tablet=&#8221;&#8221; transform_rotate_phone=&#8221;&#8221; transform_rotate_last_edited=&#8221;on|phone&#8221; transform_skew_tablet=&#8221;&#8221; transform_skew_phone=&#8221;&#8221; transform_skew_last_edited=&#8221;on|phone&#8221; transform_origin_tablet=&#8221;&#8221; transform_origin_phone=&#8221;&#8221; transform_origin_last_edited=&#8221;on|phone&#8221; transform_styles_last_edited=&#8221;on|phone&#8221; max_height=&#8221;480px&#8221; custom_padding=&#8221;0px||0px|||&#8221; [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":""},"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v15.2.1 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Inici - Ecosistema litoral<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Inici - Ecosistema litoral\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"[et_pb_section fb_built=&#8221;1&#8243; module_id=&#8221;inicio&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; background_image=&#8221;http:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/portada.gif&#8221; min_height=&#8221;713px&#8221; min_height_tablet=&#8221;&#8221; min_height_phone=&#8221;&#8221; min_height_last_edited=&#8221;on|tablet&#8221; height=&#8221;634px&#8221; custom_padding=&#8221;0px||0px|0px||&#8221;][et_pb_row column_structure=&#8221;1_2,1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; custom_padding=&#8221;40px||0px|||&#8221;][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_image src=&#8221;https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/ecosistema-vl-1.png&#8221; alt=&#8221;El ecosistema litoral mediterraneo&#8221; title_text=&#8221;ecosistema-vl&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=&#8221;1_2&#8243; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221;][et_pb_image src=&#8221;http:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/wp-content\/uploads\/chorli.png&#8221; title_text=&#8221;chorli&#8221; align=&#8221;right&#8221; _builder_version=&#8221;4.6.1&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; transform_scale_tablet=&#8221;&#8221; transform_scale_phone=&#8221;&#8221; transform_scale_last_edited=&#8221;on|phone&#8221; transform_translate=&#8221;-289px|247px&#8221; transform_translate_tablet=&#8221;-8px|-24px&#8221; transform_translate_phone=&#8221;1px|57px&#8221; transform_translate_last_edited=&#8221;on|phone&#8221; transform_translate_linked=&#8221;off&#8221; transform_rotate_tablet=&#8221;&#8221; transform_rotate_phone=&#8221;&#8221; transform_rotate_last_edited=&#8221;on|phone&#8221; transform_skew_tablet=&#8221;&#8221; transform_skew_phone=&#8221;&#8221; transform_skew_last_edited=&#8221;on|phone&#8221; transform_origin_tablet=&#8221;&#8221; transform_origin_phone=&#8221;&#8221; transform_origin_last_edited=&#8221;on|phone&#8221; transform_styles_last_edited=&#8221;on|phone&#8221; max_height=&#8221;480px&#8221; custom_padding=&#8221;0px||0px|||&#8221; [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Ecosistema litoral\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2021-06-02T10:25:24+00:00\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrito por\">\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Raul Carrion\">\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Tiempo de lectura\">\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"30 minutos\">\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/#website\",\"url\":\"https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/\",\"name\":\"Ecosistema litoral\",\"description\":\"Es el sitio por defecto\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":\"https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/?s={search_term_string}\",\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/#webpage\",\"url\":\"https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/\",\"name\":\"Inici - Ecosistema litoral\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/#website\"},\"datePublished\":\"2021-05-06T09:59:30+00:00\",\"dateModified\":\"2021-06-02T10:25:24+00:00\",\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/\"]}]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/563"}],"collection":[{"href":"https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=563"}],"version-history":[{"count":38,"href":"https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/563\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":820,"href":"https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/563\/revisions\/820"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ecosistemalitoral.dival.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=563"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}