Gestió

Conscients d’aquest problema, s’està actuant per a revertir aquesta situació des de diversos fronts com la col·locació de tanques de protecció que delimiten l’accés a les dunes, restriccions en algunes platges en la neteja mecànica en època de nidificació i campanyes de divulgació perquè tots i totes coneguem i valorem aquest ocellet.

Curiositats

Es va elegir Ocell de l’Any 2019 per votació popular, organitzada per SEO/BirdLife, i gràcies a aquest fet cada vegada més persones coneixen aquest ocell i és factible una major conscienciació de la seua situació.

A les zones de costa s’alimenta principalment de crustacis, cucs i mol·luscos. També de puces de mar, que captura quan es retiren les ones i corre veloçment sobre l’arena amb el cos mig ajupit, un gest molt característic d’aquest corriol. Tanmateix, a les zones d’interior s’alimenta d’insectes adults, larves d’escarabats, mosques, formigues i invertebrats.

Resulta curiosa també la seua coloració, són característics el bec i les potes tant en mascles com en femelles i el plomatge és dimòrfic quan són adults (diferent en mascles i femelles). Per exemple, durant l’època de cria, els mascles tenen una barra negra horitzontal al cap i dues bandes fosques als costats, mentre que les femelles no presenten aquestes taques i tenen un to més pàl·lid en general.

1.-Dunes embrionàries o primàries

Es localitzen en la part alta de la platja, a l’abast de les ones, en transició al sistema dunar desenvolupat. Són de port escàs, ja que el vent afecta l’estabilitat de l’arena. Tenen escassa cobertura vegetal.

En la part més exposada a la mar, es desenvolupa una vegetació halonitròfila, sobre les deixalles marines, amb espècies com l’eruga de mar o rave de mar (Cakile maritima) i la barrella punxosa (Salsola kali).

Més allunyades de la mar, s’assenten plantes com la gramínia Elymus farctus, que inicia el procés de retenció d’arena terra endins.

La fauna és també escassa. Escarabats com la Cicindela trisignata busquen les seues preses entre la vegetació. També hi trobem ocells marins com ara les gavines.

2.- Dunes mòbils amb Ammophila arenaria

A una certa distància de la costa, el balanç entre la velocitat del vent i la força de la gravetat o el fregament dels grans d’arena entre sí és l’adequat perquè es produïsquen aquestes acumulacions d’arena, i així es forma el primer relleu arenós continu d’importància ―primer cordó dunar o foredune― format per monticles mòbils d’arena que tenen una gran altura.

Ací comença a donar-se també una acumulació incipient de matèria orgànica i augmenta la diversitat florística: campaneta de mar (Pancratium maritimum), Otanthus maritimus , trèvol de platja (Medicago marina), card marí (Eryngium maritimum)  entre altres, i destaca com a espècie dominant el borró (Ammophila arenaria), gramínia estolonífera de port mitjà.

Entre la fauna destaquen insectes, especialment coleòpters com el caràbid Scarites gigas o la cicindela (Cicindela flexurosa). Entre els vertebrats apareixen rèptils com la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus) i aus que visiten la duna ocasionalment i que la utilitzen com a descansador o aguaitador.

3.- Dunes fixes amb gespes

En els cordons dunars situats darrere de les dunes mòbils amb Ammophila arenaria, el vent bufa amb menys intensitat, cosa que facilita l’acumulació d’arena i matèria orgànica. Això permet un desenvolupament edàfic incipient i una cobertura vegetal més contínua, i en tot cas és una vegetació de port baix, que evoluciona cap a una altra de major alçada i maduresa per l’encara influència marina i la pobresa del sòl. Ocupen una posició intermèdia entre les dunes mòbils i les formacions llenyoses més madures, matolls o boscos. Destaca la crucianel·la marítima (Crucianella maritima) al costat d’altres mates xicotetes com Helichrysum stoechas, Teucrium dunense…

En aquests cordons dunars, que són paral·lels a la costa, hi ha un gran gradient ambiental concentrat en poc espai (variabilitat en el pH, salinitat, humitat, matèria orgànica, nutrients), i això permet una major diversitat vegetal, en la qual destaquen, segons les condicions del medi, unes associacions de plantes o altres.

Els clars es poden veure colonitzats per pasturatges efímers de diversa composició. Aquests poden trobar-se en quasi tot el sistema dunar, però estan més representats en les dunes fixes. Solen ser formacions herbàcies de pocs centímetres d’alçada, que es desenvolupen en la primavera i compleixen el seu cicle abans de l’estiu. Entre les espècies més característiques en el Mediterrani destaquen la violeta de mar (Malcolmia littorea) i plantes del gènere Brachypodium.

Fauna: són freqüents els insectes d’ambients secs, com els ortòpters Truxalis nasuta i Calliptamus barbarus, i l’escarabat caràbid Steropus globosus. En aquests ambients són també abundants els rèptils, entre els quals destaca l’escurçó ibèric (Vipera latasti).

La fauna és compartida amb la resta del mosaic d’hàbitats dunars. Els insectes de l’ordre dels coleòpters i les aus són els grups més destacats.

4.- Depressions interdunars o mallades

Aquestes depressions separen els successius cordons dunars. La topografia ondulada dels sistemes dunars permet que, en aquestes zones, el nivell de l’aigua subterrània varie entre alguns metres i uns pocs centímetres, afavorint una major variabilitat en la vegetació, en un medi ja per sí mateix complex.

En el mediterrani és possible trobar formacions llenyoses com esbarzer (Rubus ulmifolius) , baladre (Nerium oleander) o espècies de Tamarix, com també jonqueres i pastures humides amb jonc boval (Scirpus holoschoenus), jonc marí (Juncus acutus), cua de cavall (Equisetum ramosissimum), Erianthus ravennae, etc.

La fauna és rica, amb una comunitat d’insectes diversa (odonats, coleòpters i dípters aquàtics, etc.) i aus de medis humits com la garsa real (Ardea cinerea). Poden representar un recurs hídric important per a la fauna dels ecosistemes adjacents al sistema dunar (matolls i boscos).

5.- Dunes estabilitzades

Estan situades en la banda més interna del sistema dunar, amb un microclima més favorable (menor influència de l’esprai marí). Són dunes totalment fixes, amb sòls estructurats i estabilitzats, amb vegetació densa i diversa.

La vegetació evoluciona fins a boscos, i els pins són els arbres costaners més característics, en concret, en el mediterrani, el pi blanc (Pinus halepensis) i a vegades també el pinastre (Pinus pinaster) i el pi pinyer (Pinus pinea). Són molt importants també nombroses espècies de matoll elevat que formen el sotabosc com el llentiscle (Pistacia lentiscus) i l’aladern (Rhamnus alaternus).

Quant a la fauna, algunes espècies típiques de les pinedes de dunes són la serp verda (Malpolon monspessulanus)  i la gineta (Genetta genetta).

Quines són les seues principals amenaces?

Se sap que aquestes praderies s’han reduït a conseqüència de l’acció humana. En són molts els motius, entre ells la pesca d’arrossegament il·legal que arranca fulles i rizomes, la construcció de ports i esculleres, i els dragatges, que modifiquen la dinàmica litoral i provoquen terbolesa en l’aigua. També la contaminació, els fondeigs d’embarcacions, l’expansió d’espècies al·lòctones (d’altres països), com l’alga Caulerpa cylindracea, l’acidificació dels oceans i l’augment de la temperatura són unes altres amenaces.

Salvar les pradeRIEs de posidònia

Aquest és l’objectiu d’una gran quantitat de projectes i estudis que es duen a terme des de fa més d’una dècada. Actualment hi ha xarxes de vigilància i control de les praderies a les diferents comunitats autònomes, en les quals, a través d’estacions de mostreig, s’estima la densitat i cobertura de les praderies, el grau de soterrament de les plantes, la densitat d’espècies de fauna d’aquests hàbitats, etc.

Recorda que preservar i regenerar aquest ecosistema es considera clau per a l’estabilitat de l’orografia costanera i de la vida que es desenvolupa en els fons litorals.

On trobar-la a la Comunitat Valenciana?

La Posidonia oceanica presenta una distribució desigual al litoral valencià, i té una major presència a la província d’Alacant en comparació amb les de València o Castelló.

A la província de València és possible bussejar entre aquestes praderies al Cap de Cullera, entre els municipis de Tavernes de la Valldigna i Oliva, com també en algunes àrees de Sagunt i Canet d’en Berenguer.

Recorda:

Aquesta espècie, endèmica del Mediterrani, constitueix un hàbitat molt important i està protegida per llei com a hàbitat prioritari.

• Llei de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres (BOE núm 74, de 28 de març de 1989).

• Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (BOE núm 130, de 28 de desembre de 1995).

• Directiva 92/43/CEE del Consell de la Unió Europea, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. En el seu annex I indica que les praderies de Posidonia oceanica amb caràcter prioritari han de ser objecte de protecció. A més, organismes d’àmbit mundial com la UNESCO i la Conferència de Seguretat i Cooperació Europea han expressat la necessitat de protegir aquesta fanerògama marina.

I en les pròximes vacances… fes-te una foto en les dunes i comparteix-la amb nosaltres… però sense xafar-les!

Esperem que hages aprés una miqueta més sobre els sistemes dunars i l’ecosistema litoral mediterrani, i que sigues conscient del paradís que tenim tan a prop de nosaltres.

Conéixer-lo, conservar-lo,… segur que ara en passar per la platja ho veuràs tot d’una forma diferent. Si és així, fes-te una foto al costat de les dunes i al tornar a l’escola després de vacances demana al teu professor que la compartisca amb nosaltres, escrivint a: ecosistemalitoral@dival.es

Les fotos més xules les pujarem a les nostres xarxes socials amb el hastag #ecosistema_litoral. Perquè… vivim en un paradís!